El culte a la imatge a l’aula, i a la vida

Molts de vosaltres coïncidireu amb mi quan dic que en els últims anys, el culte a la imatge i la importància que els nens i adolescents li atorguen ha anat en augment de forma exponencial. A les escoles ens hem adonat que els nens cada vegada tenen més en compte el seu look des d’edats més infantils. I avui ens aturarem un moment a analitzar el per què d’aquest fenomen.

No és culpa d’ells. Fins i tot ens atreviríem a dir que tampoc és del tot culpa dels adults que els acompanyen, perquè en realitat tot té a veure amb un sistema que ens manipula amb intel·ligència i una societat que cada vegada potencia més els likes de les xarxes socials en detriment a altres valors fonamentals. I els adults, sense adonar-nos, hem entrat en aquesta dinàmica introduint  als nostres fills a formar part d’una espiral que encara no els pertoca, però que els envolta per a tot arreu i els aboca a la frivolitat més absoluta sense remei.

Però no dramatitzem… Val a dir que al llarg dels temps, aquest culte a la imatge sempre ha existit, especialment en l’adolescència perquè aquesta és l’etapa per excel·lència en què agradar als altres es converteix en la nostra raó de ser; però la societat consumista actual ha estat molt hàbil i ens vol a tots en una adolescència perpètua, proporcionant-nos un munt d’ímputs dels quals és difícil escapar: hem de semblar els més atractius, tenir el cabell tan sedós com la model de torn, l’afeitat perfecte, el look més sofisticat, el maquillatge permanent i la talla ideal. I així ens trobem fent dieta, anant al gimnàs i creient que necessitem complements de tota mena que ens faran lluir millor. De vegades ens enganyem a nosaltres mateixos dient-nos que no ho fem per agradar als altres sinó per sentir-nos millor, però el cert és que aquesta obsessió per agradar, per lluir el millor físic possible, per semblar més joves i per demostrar que el temps no passa per a nosaltres sovint (val a dir que no sempre) ens converteix en esclaus de la nostra pròpia imatge o ens condiciona les relacions que establim amb els altres.

I en aquest procés, de vegades oblidem que els nostres fills viuen al nostre costat creixent envoltats d’aquesta realitat que els bombardeja a tota hora des de ben petits. I nosaltres sense voler, i, generalment amb la millor de les intencions, contribuïm a potenciar en ells una dependència de la imatge que els arriba a condicionar completament. I donat que això ho experimenten des de ben petits, quan l’adolescència arriba, els adults es veuen desbordats i no saben com parar una cadena de despropòsits que se’ls ha anat de les mans.

Així doncs i sense ànim de jutjar cap tendència, cap tipus d’indumentària, cap corrent estètica, ni els gustos personals de ningú, a continuació exposem una sèrie de realitats que podem observar en nens del nostre entorn, que encara els queda molt per entrar a l’adolescència i que conviden a reflexionar:

1.- Nens i nenes de parvulari i primària amb serrells tenyits, gomines i potingues diversos al cabell, amb tot el que suposa la utilització de productes químics innecessaris des de tan petits.

2.- Ungles pintades, lluentors als llavis, festes infantils a salons de bellesa o manicura…

3.- Roba de marca, roba trencada, roba ajustada gens adient per a què nens i nenes de 8 ó 9 anys corrin, saltin o facin la croqueta pel terra.

4.- Tops sexis, shorts impossibles, caputxes a les aules, gesticulacions “macarres”que queden molt bé en una passarel·la de moda o en un video de regetton de youtoube, però que estan totalment fora de lloc en una aula de Primària on a priori es va a aprendre i no a desfilar o a ballar l’última cançó escandalosa del youtuber de torn.

En fi… Tot un seguit de nous hàbits i maneres de fer que els nens absorbeixen, no pas perquè siguin uns maleducats o consentits, sinó perquè és el que veuen en programes de talents show televisius de màxima audiència (on els protagonistes són nens com ells) o en canals a la xarxa dels anomenats influencers que segueixen sense que moltes vegades els pares sapiguen ni qui són. Els adults de vegades, fins i tot promouen aquests hàbits perquè veure al seu fill o filla cantant, ballant o comportant-se com un adult, els fa gràcia i en cap moment pensen que aquesta manera de fer se’ls pot girar en contra anys després.

Vagi per endavant que no pretenem ser moralistes… Només faltaria! Cada família ha de tenir molt clar quins són els criteris que vol seguir a l’hora de dur a terme l’educació dels seus fills i l’escala de valors que vol transmetre i probablement, quan les coses es fan amb seny, les situacions no es tenen per què descontrolar… Però sí volem deixar constància de determinats problemes que observem d’un temps encà quan els nens cremen etapes més aviat del que pertoca provocant conflictes que a les famílies, quan volen reaccionar, els costen més de gestionar. A saber:

– Nois i noies que es volen tatuar abans d’hora o que es volen perforar el llavi, la llengua o la galta quan encara no tenen un criteri prou definit com per adonar-se que determinades accions són irreversibles…

– Desordres alimentaris produïts per l’afany de voler entrar en talles impossibles…

– Obsessions per la macrobiòtica, la cuina vegana o l’ortorèxia (transtorn  caracteritzat per l’obsessió de menjar sa i fer exercici de forma compulsiva)

I un grapat de transtorns més de nova generació que ni tan sols existien unes dècades enrere.

En fi… No pretenem amb aquest post ser alarmistes ni preocupar més del compte a qui ens llegeix, però sí que volem conscienciar una mica als pares i mares d’avui de la importància de l’educació que oferim als més petits de la casa des de les primeres edats; a l’igual que pretenem que mantinguin els ulls ben oberts a tot el que tenen accés a través de la xarxa quan ja són més grans, perquè el cert és que el ressó mediàtic de determinats personatges de moda pot portar als nostres adolescents a creure que la imatge és trascendental i som nosaltres els qui hem de posar el contrapunt de sentit comú a tot allò que els envolta.

Perquè el fet que cada vegada hi hagi més joves que quan compleixen 18 anys demanin una operació de cirugia estètica per celebrar la majoria d’edat, no deixa de ser una dada preocupant que no hauríem de prendre a la lleugera.

Però nosaltres, com sempre, apostem pel seny i pel sentit comú. Inculquem als nostres fills i als nostres alumnes, des de ben petits, la importància de dur una vida sana i d’adquirir uns bons hàbits de vida, perquè només tenim un cos i és important cuidar-lo. Recordem que els infants encara no tenen un criteri definit i no deixem que les nostres inseguretats i les nostres obsessions els condicionin més del compte.  Recordem que al final les coses són més senzilles del que semblen i el nostre exemple acabarà sent la manera més encertada de dur a terme tot allò que volem transmetre.

Si voleu saber-ne més, podeu consultar els següents enllaços:

• Els 7 youtubers més seguits pels adolescents catalans
• L’èxit dels youtubers (documental 30 minuts de TV3)
• Adolescents i trastorns alimentaris

Bona setmana!