L’edat és un tema molt personal que ens fa reflexionar a tots en moments diversos de les nostres vides; cadascú el porta com vol o com bonament pot, i no és qüestió de fer aquí cap disertació filosòfica al respecte.  El que pretenem tractar aquí és el tema de l’edat en relació als mestres, perquè el cert és que per aquest col·lectiu, aquest tema té unes peculiaritats afegides que probablement no es troben en cap altre grup professional. Ens referim a aspectes com els següents:

  • En el col·lectiu dels mestres es dóna la circumstància curiosa que, tot i que cada any compleixen un any més com la resta de mortals, a classe tenen uns alumnes amb la mateixa edat que tenien el curs anterior, la qual cosa els propicia una altra perspectiva de les coses i els fa testimonis directes dels canvis que experimenta la societat d’una forma molt més evident.
  • Que els mestres es relacionin amb nens cada dia, els rejoveneix l’esperit. I tot i que en molts moments els aporta algun maldecap considerable, la veritat és que també els proporciona moments impagables de molt bon rotllo, cosa que en el món laboral de la resta d’adults, no sempre es dóna.
  • Per altra banda, els mestres constatem, any rere any, que la percepció que els alumnes de Primària tenen de la nostra edat, és molt curiosa i molt relativa. Ells sempre ens veuen grans, tinguem l’edat que tinguem; perquè per un nen de 7 anys, una persona de 25, de 35 o de 45 és, indistintament, “una persona gran” i no saben establir les diferències.
  • En el cas dels alumnes de Secundària, la cosa canvia una mica, perquè per a ells, les diferències entre un mestre de 30 i un de 50 són més notòries que per un nen més petit. Amb tot, quan un alumne de 16 anys té un mestre jove (posem d’uns 26 anys), el veuen com un adult molt més semblant als seus pares que no pas un jove que només els porta 10 anys, la qual cosa no deixa de resultar prou curiosa.

Però al final, i com no podria ser d’altra manera, l’edat dels mestres no resulta ser determinant en el procés d’aprenentatge dels nostres fills i dels nostres alumnes; perquè l’edat no és un mèrit ni un demèrit de les persones i perquè cada mestre és un món i els vincles que estableix amb els seus alumnes res tenen a veure amb la seva edat, si no amb la seva manera d’entendre l’educació. Hi ha mestres que amb 65 anys tenen encara una vitalitat envejable que molts de nosaltres voldríem haver tingut als 35… Per tant, generalitzar sobre aquest tema resultaria molt banal.

Però els que ens dediquem al món de l’educació, podem constatar aspectes sobre el pas del temps que en altres àmbits professionals no són tan palpables com en el nostre. Són indicadors que ens recorden que el temps passa inexorablement i que no dóna treva i són tan reals com ho és la vida mateixa. Aquí teniu un llistat de deu dels moments més significatius que ens demostren a tots els mestres del món aquest pas del temps, que potser només entendreu si sou docents d’una edat determinada:

  1.- Recordar el nostre primer any de docència. Perquè sortir de la Universitat i topar amb la realitat de la nostra professió és un record especialment impactant en la vida de qualsevol mestre.

  2.- El moment en què et trobes davant d’un grup-classe i comproves a les tutories amb les famílies, que els pares dels teus alumnes són molt més grans que tu.

  3.- El moment en el que si tens fills o nebots propis, et canvia la percepció dels nens en general i la dels pares que venen a veure’t en particular; perquè t’identifiques molt més amb el que t’expliquen i ets més capaç de veure les coses des de la seva perspectiva.

  4.- Quan de sobte, arriba el moment en què els pares dels teus alumnes tenen, aproximadament, la teva mateixa edat.

  5.- Quan els teus fills o els teus nebots tenen la mateixa edat dels teus alumnes, perquè aleshores, la vida personal i la laboral es connecten d’una forma inimaginable: coneixes els personatges de les sèries de dibuixos animats que veuen els teus alumnes, fas a casa les mateixes col·leccions de cromos que fins i tot intercanvies amb ells a l’hora del pati, cantes amb ells les seves cançons preferides perquè estàs tip de sentir-les a casa…

  6.- Més endavant arriba un moment especialment dramàtic: quan constates que els pares dels teus alumnes, ja són més joves que tu…

  7.- Per altra banda, de cop i volta, un bon dia també comproves que alguns dels teus nous companys de feina tenen una edat més propera a la dels teus fills o a la dels teus nebots, que a la teva pròpia i et miren com tu miraves als mestres més veterans que hi havia al principi al teu centre.

 8.- Després arriba un dia que te n’adones que ja has passat per més de 5 sistemes educatius diferents i que tornes a aplicar mètodes que havies utilitzat 15 anys enrere …

  9.- Un altre moment curiós és quan comproves que a l’aula tens un alumne, fill d’un exalumne que vas tenir uns anys abans; o quan l’exalumne a qui alguna vegada havies suspès alguna assignatura, passa a formar part de la plantilla de l’escola on treballes i, per tant, passa a ser el teu company de feina amb qui comparteixes taula el dia del sopar de Nadal.

10.- I, finalment, te n’adones que el pas del temps és definitiu, quan veus que per arribar a la teva pròpia jubilació falten menys anys dels que portes exercint…

En fi… Com podeu comprovar, al llarg de la professió hi ha moments per a tot i més val prendre’s el pas del temps amb filosofia, amb sentit de l’humor i amb tota l’alegria del món i recordar que, des que el món és món, moltes són les frases que fan referència a l’edat de les persones i al que suposa el pas del temps a les nostres vides:

      Tens la crisi dels 40 (o dels 50, o dels 60… ) 

      Estàs a la flor de la vida…

      L’edat es porta al cor, no al cos… (sí, home!!!)

      Els defectes de la joventut es corregeixen amb els anys…  

      Juventud, divino tesoro!!!…      

      Quan som joves aprenem, quan som vells entenem…

En definitiva… Hem de gaudir a tope de l’edat que tinguem i no agobiar-nos gens ni mica, perquè tenim el privilegi d’estar envoltats de criatures i/o joventut cada dia i això és un plus que ens permet tenir una visió del món i de la vida que, si no fos per la nostra professió, no podríem tenir de cap de les maneres!!!

Bona setmana!!!!

 

Anuncis

3 thoughts on “L’edat i els mestres: 10 fets que ens indiquen que el temps passa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s