El millor i el pitjor del curs 22-23

Última setmana de curs… Sembla mentida, però els tòpics es repeteixen: que ràpid passa el temps… Quantes coses passen en un curs escolar… Quants moments quedaran en el record…

Fer balanç convida a la reflexió i ajuda a prendre consciència d’allò que hem après i compartit. Així que aquí us deixo el millor i el pitjor del meu curs:

Aspectes negatius…

• La LOMLOE, perquè malgrat els aspectes positius que pugui  tenir, és una llei efímera més que durarà el que hagi de durar el govern de torn.

• La burocràcia absurda que ens obliga a perdre temps registrant-ho tot.

• L’esclavitud que suposen les xarxes socials dins l’àmbit educatiu:  perquè si no publiquem el que fem, sembla que no existim.

• La manca de directrius clares d’una Administració que no es fa el càrrec de quina és la realitat que vivim a peu d’aula.

• La manca de recursos.

• El tarannà d’una societat que cada vegada valora més la comoditat i la immediatesa en detriment a l’esforç, la responsabilitat i la disciplina.

• El comportament que de vegades tenim com a col·lectiu. Perquè tot i que sabem lluitar contra els elements, no sempre ens recolzem prou entre nosaltres i no sempre ens sabem plantar davant exigències inadmissibles.

Aspectes positius…

• Comprovar que l’equilibri educatiu és possible, perquè combinar les noves tecnologies amb llibres de text o utilitzar noves metodologies i al mateix temps fomentar l’estudi i l’esforç és difícil, però no impossible. I penso que no hi hem de renunciar. Digui el que digui la llei de torn que ens regeixi.

• Constatar que per molt que els temps canviïn, hi ha coses que es mantenen inalterables: les col·leccions de cromos de sempre (FIFA), les modes que retornen  (el cub de Rubik) i les passatgeres que fan furor, com el lettering  (i que potser l’any vinent desapareixeran i un altre any també retornaran)

• Estar informada de tot allò que motiva a l’actual generació perquè si no fos mestra, probablement ignoraria la seva existència: la King’s i la Queen’s League, el fenomen Bizarrap, Euphòria, TikTok i tot allò que provoca el deliri dels meus alumnes…

• Constatar que la diferència d’edat amb els meus alumnes i amb els seus pares ja no m’afecta gens… No m’importa que em vegin gran, perquè sé que la meva experiència és la meva força i que la seva joventut em manté connectada als canvis que la societat experimenta.

• La manca de rutina, perquè una feina com la nostra és diferent cada dia, aspecte que personalment agraeixo infinit.

• I en l’àmbit personal, destaco el clima de bona convivència que he tingut enguany dins l’aula amb els meus alumnes. No sempre ha estat una bassa d’oli, evidentment, perquè els nens són nens i els conflictes sempre sorgeixen de forma inevitable; però he de dir que he tingut un grup receptiu que ha sabut entendre que en la diversitat està la riquesa i que han après a respectar-la, la qual cosa m’omple de forma especial.

En definitiva, tot i que considero que no anem bé i que s’estan perdent bona part dels valors que com a societat teníem, em sento molt afortunada per exercir la professió que em motiva i que cada dia m’allunya de la monotonia. Tant de bo que per molts anys pugui dir que la paciència, el sentit de l’humor i les ganes d’exercir-la m’acompanyen!