(Amb links finals per repassar a classe aquestes setmanes de Juny)

Juny de nou, el mes per excel·lència dels mestres del món mundial. A les escoles i Instituts d’arreu, el volum de feina es multiplica de forma exponencial enmig d’una mena d’histèria col·lectiva que s’encomana sense remei.

Juny, el mes de les llistes inacabables de tasques pendents, on taxem les feines que ja hem fet, i on n’afegim de noves tan o més urgents que les que acabem d’enllestir. L’activitat serà frenètica durant tot el mes i els dies seran tan intensos que ja ens llevarem cansats.

A classe tot seran presses… Haurem d’acabar temaris i quaderns. Aprofitarem per repassar, per revisar i millorar feines i per fer exposicions finals. Buidarem carpetes, endreçarem l’aula, farem àlbums, sortejarem treballs, booklaps i murals fets en grup. Farem concursos, esquemes, resums i assajarem festivals de final de curs.

Fora de classe la intensitat continuarà: ajustarem notes, ens reunirem en claustres inacabables i omplirem pàgines i pàgines d’informes…  Avaluarem coneixements, dimensions, actituds, competències, posarem ítems i observacions de cada àrea. Ens barallarem amb el programa informàtic de torn. Procurarem ser justos i valorarem situacions personals particulars d’alumnes que ens fan perdre la son i ens fan i ballar el cap…

Parlarem amb famílies, amb psicòlegs externs i revisarem protocols…

I mentrestant, els nens es contagiaran del neguit que es respira a l’ambient. Nervis i alegria perquè el curs s’acaba, perquè tot plegat és un no parar, perquè fa calor, perquè farem concerts i actuacions de final de curs, perquè participarem en jornades esportives esgotadores que ens alteraran i ens emocionaran a parts iguals. El neguit es contagia i va augmentant a mesura que els dies van passant.

Els mestres ens planificarem la feina el millor que podrem. Tindrem calendaris atapeïts que seguirem fil per randa. Respirarem fondo. I ens direm a nosaltres mateixos que aquest curs serà diferent. Que no ens atabalarem i no ens alterarem.  Però en el fons sabem que no serà veritat, perquè ens atabalarem, ens alterarem i dormirem poc, com sempre passa.

I arribarà el dia 22… I tindrem les notes posades, els àlbums fets, els  portfolis enllestits, les observacions escrites i les activitats programades realitzades.

I a partir del 22,  respirarem fondo de nou, perquè començarà la segona tongada: les memòries, les revisions d’àrea, les verticals, el tancament de curs, el de l’aula i la burocràcia inacabable…

I això no és tot, perquè els qui es presenten a les oposicions convocades enguany, l’1 de juliol tenen la cita per la qual porten dies, setmanes i mesos preparant-se i robant hores de son a les seves nits…

Però no ens precipitem. De moment, concentrem-nos en la primera part. Mirem d’arribar al 22 si no amb elegància, amb una certa dignitat.

I sobretot, sobretot, sobretot… Per molt esgotats que esteu, per molt que us arrossegueu per les cantonades, no comenteu res a ningú que no sigui del gremi…  Silenci!!! No expliqueu que esteu cansats, que tot plegat és una bogeria, que ja no sabeu d’on treure la poca paciència que us queda… Perquè aleshores segur que haureu de sentir la mateixa cantarella de sempre: “Bueno, bueno, bueno… No us queixeu tant, que això ja se us acaba… Vinga! Un esforç final que després tindreu tres mesos de vacances!”

Doncs això… Us desitjo a tots molts ànims, molta paciència i molt bon humor per afrontar el sempre intens mes de juny de la millor manera possible. I si entre neguit i neguit voleu aprofitar moments de classe per repassar de forma divertida amb els vostres alumnes tot allò que heu treballat al llarg del curs, aquí us deixo uns quants enllaços que us poden resultar d’utilitat.

Deja un comentario