Prioritat: Preferència o primacia que té una cosa o una persona sobre una altra en importància o consideració.

Diuen els experts que la vida és una qüestió de prioritats. I que per entendre millor a les persones que ens envolten és important saber quines són les prioritats a cada etapa de la vida. De fet, hi ha estudis antropològics que demostren que hi ha una sèrie de factors universals que formen part de l’essència humana que condicionen les nostres necessitats en diferents moments vitals. Aquests són els principals:

1a etapa / PRIMERA INFÀNCIA/ETAPA INFANTIL. Aproximadament fins als 6 anys. En aquesta etapa les criatures sanes tenen bàsicament dues prioritats:  tenir les seves necessitats bàsiques cobertes (nutrició, higiene i comoditat) i explorar la seva psicomotricitat (la descoberta del cos, manipular, caminar).  Cal ser conscients que en aquesta fase, en l’àmbit de les relacions, els pares són la seva prioritat emocional principal i pràcticament única.

2a etapa / SEGONA INFÀNCIA/PRIMÀRIA. Aproximadament fins als 12 anys. Les dues prioritats més rellevants d’aquesta fase consisteixen a relacionar-se amb els iguals i divertir-se. És la millor època per aprendre coses, donat que la capacitat cognitiva està en ple desenvolupament. És important aprofitar aquesta fase, perquè els pares encara segueixen sent la prioritat emocional de les criatures, però el pes de les relacions amb els seus iguals comença a augmentar de forma progressiva.

3a etapa / ADOLESCÈNCIA/ESO i BATX o FP (si és el cas). Aproximadament fins als 19 anys, tot i que sembla demostrat que en entorns rurals, l’adolescència és un període més breu. Les màximes prioritats d’aquesta etapa consisteixen a donar resposta al desenvolupament hormonal i els sentiments que genera la descoberta del sexe (que actualment sembla descobrir-se a edats molt precoces). Per desgràcia, la frivolitat del món que ens envolta, fa que els adolescents s’enmirallin en la vida dels famosos de torn i en aspectes frívols i banals, fent-los creure que la imatge, el sexe, la fama i l’exposició mediàtica són aspectes vitals prioritaris. Emocionalment, els pares no només deixen de ser una prioritat sinó que passen a convertir-se en una molèstia i les relacions entre iguals són les que donen sentit a l’existència.

4a etapa / JOVENTUT. Aproximadament fins als 30. Moment de grans decisions. Teòricament, la ment es va situant i les prioritats se centren a trobar un lloc a la vida en tots els àmbits. És l’etapa on les prioritats comencen a ser més variades en funció dels interessos de cadascú. Hi ha qui vol viatjar, qui vol trobar parella, qui persegueix un somni professional, qui pretén ser famós… En definitiva, es defineix el tipus de vida que un vol portar i s’intenta actuar en conseqüència. La relació amb els pares millora, però la vida familiar no resulta prioritària.

5a etapa / VIDA ADULTA. Aproximadament a partir dels 30 i fins als 65 (moment en què suposadament s’atura la vida laboral). És  una etapa llarga, amb dècades ben diferenciades, la dels 30, 40 o 50 que res tenen a veure entre elles. Es passa per fases molt diferents i es busca estabilitat tot i que no sempre s’aconsegueix. Per algunes persones, la maternitat passa a ser una gran prioritat, tot i que en molts casos aquesta queda relegada a un segon terme i s’aposta per potenciar la vida personal i professional. En definitiva: hi ha molta diversitat, però l’objectiu final és el mateix: sentir-nos realitzats i ser feliços.

6a etapa / VELLESA És l’etapa on es desitgen poques complicacions. Les prioritats són molt més senzilles perquè hem après a gaudir amb coses molt més insignificants. Si es tenen nets, una de les prioritats principals és veure’ls créixer. Però bàsicament, la prioritat se centra a deixar la vida laboral, gaudir de més temps lliure i viure sense pressions.

Per descomptat, és molt més fàcil entendre les prioritats de les etapes per les quals ja hem passat, cosa que de vegades, amb la relació amb els nostres fills se’ns oblida. I això és un error. És bo fer memòria i pensar en com érem nosaltres i què pensàvem dels nostres pares quan teníem l’edat que ara tenen els nostres fills. Perquè si féssim aquest exercici de forma més habitual, potser recordaríem quines eren les nostres prioritats a l’edat que tenen ara ells i els entendríem millor.

Per saber-ne més…

• Les etapes de la vida, que exposa les fases anteriorment esmentades.

• El desenvolupament psicosocial d’Erikson, interessant teoria que pretén donar explicació als trets fonamentals de la nostra personalitat. Exposa com a mesura que anem creixent, anem configurant la nostra personalitat a base de dualitats. Per reflexionar…

Deja un comentario