No anem bé… S’acosten les eleccions i no ho veig clar. Estic desencantada amb la classe política i no confio massa en les paraules de ningú, amb la qual cosa, el pròxim dia 12, aniré a votar sense gaire convicció.
Observo que alguns programes electorals tenen un discurs en política educativa molt semblant. Sense entrar en detalls ni concretar com ho faran, aposten per fomentar una educació de qualitat que disminueixi el fracàs escolar. Asseguren que incrementaran la partida pressupostària destinada a educació i manifesten que per afavorir la inclusió i atendre a la diversitat dels centres, augmentaran els recursos i milloraran les condicions laborals dels docents.
Però el cert és que des de fa uns quants governs que:
• Catalunya, Aragó i Castella i Lleó són les CCAA amb els mestres més mal pagats de tota Espanya…
• Tenim un procés opositor un pèl caòtic amb uns tempos que no han satisfet massa a ningú…
• Els docents de l’escola concertada segueixen sent considerats mestres de segona…
• El procés de preinscripcions no sempre permet a les famílies escollir amb llibertat l’escola o institut on portar els fills, convertint el canvi de centre en una missió pràcticament impossible…
• Costa accedir a l’Administració o al consorci via telefònica o presencialment, perquè bona part de les consultes cal fer-les via telemàtica..
• Les substitucions als centres públics costen de cobrir…
• El personal de suport (vetlladors, psicòlegs, fisioterapeutes o especialistes d’Educació Especial) no dóna a l’abast…
Paral·lelament observem amb perplexitat, com es destinen diners a altres mesures que a priori no semblen tan importants: proves diagnòstiques eternes, elaboració de material que suposadament millorarà la competència matemàtica de l’alumnat o cursos de formació de qualitat irregular que obligatòriament cal acreditar per tal d’accedir a determinades places.
Entenem que la gestió de tot plegat deu ser difícil de dur a terme, però els qui ens trobem a peu d’aula sovint pensem que no hauria de ser-ho tant, perquè com ja hem dit per activa i per passiva en diverses ocasions, només caldria simplificar: reduir càrrecs, ràtios, parafernàlies i burocràcies vàries; augmentar els recursos materials i personals d’escoles i instituts i cuidar millor a tot l’engranatge dels centres (equips directius, docents, monitors i PAS).
Mentre tot això no passi, seguirem al peu del canó, igual que fan altres sectors. I anirem a votar, esperant que guanyi qui guanyi les eleccions aconsegueixi redreçar un sistema educatiu desbordat que no acaba de donar resposta a les necessitats que la societat actual planteja.
Per saber-ne més…
• Sueldos de un docente en España, article on s’exposen les taules salarials dels mestres de cadascuna de les CCAA.
• Programes electorals en PDF de totes les candidatures, si els obriu veureu el discurs educatiu que exposen. I comprovareu que les paraules són molt fàcils d’escriure i molt difícils de portar a la pràctica.
evamurilloblog.wordpress.com 