TOP 5: El millor i el pitjor d’aquest curs

El pitjor:

• Haver de fer front a la diversitat a l’aula sense els recursos necessaris. El Departament s’hauria de posar les piles.

• Veure com incrementen els casos d’alumnes disruptius i altres amb trastorns mentals en edats adolescents: alguna cosa no fem bé com a societat.

• L’excés de burocràcia inútil, per la pèrdua de temps que suposa. Auditories incloses; perquè tot i que obliguen a tenir les programacions, les avaluacions i el registre individual al dia, comporten un excés de feina absurda que suposa un desgast pel mestre i no afavoreix en res a l’alumnat.

• La sensació d’estar exposat contínuament als comentaris  i als judicis de valor per part de tothom. Perquè l’educació és com el futbol: tothom en parla i tothom sembla que hi entén; però a l’hora de veritat, qui està al capdavant d’una aula de 25 / 30 alumnes cada dia del curs, és el docent, que amb els recursos que té, fa les coses el millor que pot.

El millor:

• Formar part del procés evolutiu de l’alumnat durant tot un any; perquè veure el progrés de cada nen/a no té preu i notar el carinyo dels alumnes és molt emocionant.

• La manca de monotonia d’aquesta feina nostra; perquè cada dia és diferent i mai tens temps d’avorrir-te. Hi ha anècdotes amb les quals es podria escriure un llibre.

• En el meu cas, la complicitat amb els companys de cicle en general, i amb els meus paral·lels en particular; perquè compartim tants moments intensos, tants neguits, tantes anècdotes i tantes situacions peculiars, que al final, es creen vincles.

• La connexió que acabem establint amb moltes famílies amb qui inevitablement acabem compartint moments puntuals de la vida (naixements de germans, pèrdues , separacions, mudances, situacions personals diverses…)

• L’actualització que, tant si vols com si no, suposa aquesta feina; perquè any rere any et posa al dia del vocabulari, la música, les sèries i les col·leccions de moda, que d’altra manera, segur que desconeixeríem.

En conclusió, el ritme frenètic de la societat d’avui dia, el canvi de prioritats, les noves dinàmiques familiars i les tendències educatives actuals no sempre afavoreixen la realització de la nostra tasca. De fet, molts som els docents que hem manifestat cansament, desgast, perplexitat o desacord en determinades situacions que vivim a les escoles i instituts d’arreu. Amb tot, crec que som molts els qui si poguéssim, tornaríem a triar justament aquesta feina; perquè som així i estem fets d’una pasta que ni nosaltres mateixos de vegades acabem d’entendre.

Així que… Molta sort a tots aquesta última setmana amb alumnat. Que la bogeria i l’histerisme col·lectiu no us afectin més del compte.