No sé si us passa el mateix o soc jo que en un atac d’optimisme, veig les coses amb més positivisme del que correspon; però tinc la sensació que últimament algunes veus que s’alcen enmig de tertúlies i debats educatius conviden a l’esperança. Entre el bany de realitat dels resultats nefastos de les últimes proves PISA i la publicació d’alguns estudis que aposten pel retorn a algunes pedagogies tradicionals sembla que alguna cosa està començant a canviar.
Insisteixo, potser només m’ho sembla a mi per les ganes que tinc que això passi, però el cert és que hi ha alguns indicis interessants:
•Un informe de la UNESCO en detriment de l’ús d’un excés de Tecnologia en l’àmbit educatiu que demostra que la digitalització educativa no és sinònim d’èxit ni de bons resultats.
• La publicació d’un estudi que mostra el fracàs dels nous mètodes lectors que ha portat a les escoles públiques de Nova York al retorn de l’ensenyament fonètic tradicional (allò de la p amb la a, pa) que ha convençut tothom per l’èxit obtingut aquest curs.
• Les teories, cada vegada més en alça, que argumenten que l’excés de problemes de salut mental dels joves no és només culpa d’una sobreexposició a les xarxes, sinó d’uns adults cada cop més sobreprotectors que amb la millor de les intencions els han fet créixer envoltats d’unes comoditats que els han convertit en poc operatius i d’uns privilegis que no els pertoquen.
• I per acabar, un detall que no podem passar per alt: el fet que enguany, a les jornades de portes obertes de molts centres d’arreu, han estat moltes les famílies que han mostrat interès per aspectes pedagògics concrets que feia anys que ningú valorava: els hàbits d’estudi, el pla lector, la cal·ligrafia, l’ensenyament de les taules de multiplicar, la memorització… Aspectes que personalment i sense desmerèixer algunes de les metodologies actuals, considero imprescindibles pel correcte desenvolupament acadèmic dels nens de qualsevol edat. Perquè els temps canvien i cal utilitzar noves eines i recursos que s’ajustin als temps i motivin a l’alumnat actual, és cert; però com molt bé diu un company meu, en educació tot està inventat i és per això que no podem obviar que cal disciplina i que hi ha aprenentatges de base que cal mantenir si volem cervells operatius i àgils.
Llàstima que la situació política actual no acompanyi i sigui tan incerta, perquè aquesta mena de govern en funcions que tindrem quan el curs comenci, no sembla que hagi de donar l’empenta que necessitem per sortir del pou on ens trobem actualment.
Espero que els resultats obtinguts per l’alumnat de totes les etapes educatives i la realitat universitària actual s’imposaran i faran obrir els ulls als pròxims càrrecs del Departament. Amb sort, arribarà algú que sabrà agafar el bou per les banyes i de mica en mica intentarà reconduir una situació educativa que actualment fa aigües. Perquè els nens, adolescents i joves d’avui, que han de ser els qui treguin les castanyes del foc i portin el pes de la societat del demà, s’ho mereixen. I necessiten el millor ensenyament que els puguem oferir.
Per saber-ne més…
•L’informe de La Unesco: Prou fetitxisme tecnològic
• L’article del New York Times: How teach children to read
• L’article: Joves, salut mental i la responsabilitat dels adults.
• El post: La importància de la cal·ligrafia en los niños
• L’article de Vilaweb que resumeix tots els punts esmentats: El curs escolar en què tot ha començat a canviar
evamurilloblog.wordpress.com 