Soc tutora de Primària. No he comptat les hores que estic dedicant a l’avaluació (ni les que encara em queden), perquè sé que el procés forma part de la meva feina i així és com ha de ser. Però si ho analitzem fredament, cal reconèixer que n’hi ha per llogar-hi cadires!Resumeixo el meu cas:

  1.- Enguany avaluo 7 matèries: català, castellà, anglès, matemàtiques, medi, plàstica i projectes.

  2.- De cada matèria avaluo els sabers, tenint en compte els indicadors. I després, avaluo l’actitud, seguint els criteris establerts al claustre. La plataforma calcula la mitjana que reviso individualment per comprovar si quadra l’assoliment final de cada matèria (satisfactori, notable, excel·lent o no assoliment en cas de no arribar al nivell exigit).

  3.- A continuació, de cada matèria selecciono uns ítems que amplien la informació, perfilant l’assoliment de forma individual: Reconeix (molt bé, bastant bé, força bé, la majoria de…) o  li costa reconèixer…

  4.- Després, he d’especificar si a l’alumne en qüestió se li aplica algun protocol o si ha estat atès per altres professionals al llarg del trimestre.

  5.- Tot seguit busco en un document compartit els comentaris que els especialistes han anotat sobre l’alumne en qüestió en relació a la seva matèria.

  6.- Al final de l’informe escric una observació personalitzada de l’evolució global de cada alumne, destacant les fortaleses, les debilitats i suggerint propostes de millora individuals.

  7.- Un cop elaborat l’informe del 3r trimestre, la plataforma calcula la nota de final de curs de cada matèria, tenint en compte els resultats obtinguts per l’alumne els trimestres anteriors. Comprovo de nou la nota global i la modifico a l’alça o a la baixa segons el decimal obtingut i l’evolució i realitat personal de cadascú (perquè clar, la plataforma no té en compte si l’alumne ha estat malalt, ha patit algun trasbals o si ha tingut algun germà durant el trimestre).

  8.- Finalment, a la Junta d’avaluació, parlem individualment de cadascun dels alumnes i de la seva promoció de cara el curs següent.

I això és, a grans trets,  el que fem tots i cadascun dels tutors i especialistes de l’etapa sense excepció. El procés és etern, però ja l’hem interioritzat. I al final, tot plegat queda plasmat en un informe, que els alumnes reben via plataforma l’últim dia de trimestre. I aquí ve la segona part del procés: Ens consta que hi ha famílies que l’esperen amb interès; però també hem pogut constatar que n’hi ha moltes (cada vegada més) que se’l miren en diagonal (així ho han manifestat en més d’una reunió personal) o que ni tan sols l’obren (“és que no recordo la contrasenya…” o “és que se’m va oblidar mirar-ho!..”).

I quan tot aquest procés acaba, comença la tercera part: el registre burocràtic on anotem el nombre d’assoliments de cada matèria, les reunions realitzades amb les famílies de cada alumne, les observacions personalitzades a l’expedient individual… I un llarg etcètera que ara no cal pas enumerar…

En definitiva, un despropòsit.

Sé que les hores invertides són ineludibles; però des que ho tenim tot informatitzat, no puc evitar qüestionar-me la utilitat de tot plegat. Perquè les plataformes no sempre són tan operatives com caldria i perquè moltes de les coses que registrem, no sé quin efecte positiu real tenen sobre l’alumnat.

En conclusió, entenc la importància del procés avaluatiu i la necessitat de registrar el seguiment individual; però entre tanta situació d’aprenentatge, tanta rúbrica, tant indicador, tant ítem, tanta observació i tanta parafernàlia, la veritat és que de vegades tinc la sensació que hem perdut l’oremus i que moltes de les hores invertides les podríem haver destinat a altres coses més profitoses. Perquè al final, donat que a la Primària, la promoció és pràcticament inqüestionable, no caldria perdre tant de temps omplint pantalles i pantalles inacabables.

Imagino que els meus companys d’Infantil, ESO i Batxillerat dedicaran tantes hores com nosaltres a elaborar els seus informes i tindran les seves pròpies baralles amb el registre avaluatiu. Així és que us desitjo a tots que les juntes us siguin lleus i que les plataformes de torn i les seves configuracions us tractin amb “carinyo”. Molts ànims, que ja queda menys!

Deja un comentario