BONES PRÀCTIQUES,   per Josep Mª Barba    Foto BPMINI

Els “físios” saben coses i, sovint, les comparteixen. En aquest apartat trobareu les explicacions o reflexions que el Josep Mº Barba ens aporta cada mes. Els seus posts ens ajudaran a entendre millor el nostre cos i els seus consells ens poden resultar útils per millorar el nostre benestar. Aquí teniu els seus escrits:

 

CUIDEM-NOS: L’exercici en l’edat adulta. (Capítol XVII, per Josep M Barba)

Quan s’ha de dir que una persona ja ha arribat a l’edat adulta ?

És molt difícil de concretar exactament. Es podría dir que cada persona hi arriba en un moment determinat diferent, segons la seva edat cronològica, el seu estatus social i familiar o simplement quan ella mateixa ja s’hi sent.

És en aquest precis moment on, per norma general, les persones deixen de fer activitat esportiva.   Molt malament !!  Excuses n’hi ha a grapats: que ja no tinc temps, la feina, la familia, les relacions socials…….

El cos i la ment experimenten una sèrie de canvis, que no són d’avui per demà, que van restant vitalitat i resistència tant física com mental.

Per tant en aquesta etapa de la vida, és de vital importància fer un exercici físic. Sempre adequat a les nostres possibilitats. Si sempre hem fet exercici, doncs continuar fent-lo encara que sigui a un altre ritme i si no n’hem fet mai, haurem de buscar aquell exercici que s’aajusti més a les nostres ncessitats i gustos.

Tornem a parlar doncs de la prevenció. Serà necessari una visita al metge perquè ens faci una revisió del nostre estat de salut en general i si convé, fer alguna prova d’esforç per detectar possibles problemes o per així posar límits en la nostra activitat (límit en la freqüència cardíaca, durada de l’activitat, límits de competició,…).  La visita al fisioterapeuta també és inexcusable tant per la prevenció de possibles lesions com pel tractament d’aquestes i és la figura del fisioterapeuta qui marcarà les pautes a seguir en el tema d’estiraments, repòs actiu, potenciació d’algun grup muscular que ho necessiti, etc.. També, i importantíssim, la figura del entrenador en el cas que existeixi, és cabdal. L’entenador/ra coneix l’esport a fons, la forma física del esportista i també marcarà els límits que no s’han de traspassar.

L’alimentació i la no existencia d’hàbits tòxics també tenen un paper rellevant. Com sempre diem, l’alimentació ha de ser el més variada possible i així ens assegurem un aport equilibrat de tot el què necessitem. Ara s’han posat de “moda” els complements alimentaris tipus col.làgen, minerals, vitamines, àcid hialurònic, proteïnes, etc…. Està bé prendre’n sempre i quan tinguem present que no són substitutius de cap àpat.

Pel què fa als hàbits tòxics: tabac, alcohol, estimulants o drogues, crec que és obvi que mai són recomenats.

Si  sempre hem practicat un esport, les limitacions seran poques perquè el nostre cos ja està habituat a aquell tipus d’exercici, nomes l’anirem adaptant segons les circumstàncies. Si és de competició, s’haurà d’anar reduint el número d’aquestes i será convenient que sempre es faci amb persones de la mateixa edat i categoria.

Si mai hem practicat un esport, doncs hem de posar fil a l’agulla !!

Tota la prevenció que he explicat abans, és igualment vàlida per les persones que no han fet esport. En aquest punt, només es planteja quin exercici físic fem i amb quina freqüència.

Hi ha dues activitats que a mi em semblen de les més interessants i són ben senzilles: Caminar i/o activitats a l’aigua.

El fet de caminar és molt beneficiós pel sistema càrdio circulatòri, ajuda a baixar els nivells de colesterol i de glucosa en sang. Augmenta la capacitat respiratòria, la resistència a l’esforç , la massa muscular i , molt important, fa una “neteja” mental notòria.     Aaaah i es perd pes !!!

S’ha de començar per trajectes curts de mitja hora diària durant un parell de setmanes i anar augmentant un quart d’hora durant dues setmanes més. Després ja podem fer una hora seguida sense cap problema. A partir d’aquí l’augment de temps caminant ja dependrà del temps que es disposi o de l’estat físic. Hem de tenir en compte que l’organisme comença a utilizar reserves pròpies a partir dels tres quarts d’hora d’activitat física. Per tant caminar mínim una hora. Aixó si, seguint les pautes abans descrites per anar habituant el cos.

Les activitats a l’aigua són també molt importants perquè, a banda de tots els beneficis del caminar, hi ha un treball molt globalitzat de tot el cos amb l’avantatge que a dins a l’aigua estem desgravats, no pesem tant, i les articulacions es poden moure sense l’estrés del pes total del cos. L’aigua també té la propietat que només ens posa la resistència que nosaltres li apliquem, és a dir que depenent de l’esforç que fem,  l’aigua ens “tornarà” o es resistirà en la mateixa proporció de força.

Es pot començar per classes guiades tipus “aquagym” i més endevant combinar-ho amb natació fent sèries. Si no sabem nedar, és l’ocasió per aprendre’n i aixó també és bo per la ment.

Els estils de natació s’han de consultar al fisioterapeuta perquè no siguin perjudicials a algun tipus de lesió o afectació anterior .

També són molt importants els estiraments. Es poden aprendre amb classes guiades o dirigits pel mateix fisioterapeuta.

Hi ha molts més altres  esports o activitats esportives que es poden realitzar en l’edat adulta encara que no se n’hagi practicat mai cap. Sempre s’ha de tenir en compte que s’ha d’anar entrant a la nova activitat mica en mica però amb molta constància.

I finalment ens trobem amb l´activitat física a la tercera edat. Tot depèn del estat de cada persona. Hi ha qui pot seguir practicant l´esport de tota la vida amb molta més calma i hi ha qui ha de resignar-se a fer simples exercicis de braços o cames, cap i esquena. Tot és bo si ens ho prenem amb ganes i actitud esportiva. El que és clar és que la nostra naturalesa està feta per l´activitat i pel descans, però mai pel sobreesforç.

Ànims doncs a tothom i a fer exercici sense complexes !!!

Viviu amb pau de cos i esperit, amb amor i amb esport.  I fem salut !!

 

 

Cuidem-nos : L’exercici a la infància (Capítol XVI, per Josep M Barba)

Avui anirem al bloc de la salut i parlarem del tema “Prevenció”.

A vegades els fisios som una mica pesats en el tema de la prevenció, però heu de pensar que és una práctica imprescindible per tal de mantenir una bona salut o, si més no, per actuar i/o detectar rápidament  qualsevol contratemps orgànic o múscul-esquelètic.

No es tracta en cap manera d’obsessionar-nos d’una forma hipocondríaca pel nostre estat de salut, ens n’hem d’ocupar, no de preocupar !!

Així doncs, en els temes mèdics, és molt important que al menys un cop a l’any ens fem una revisió general dictaminada per un metge (la magnitud d’aquesta revisió dependrà del nostre estat de salut i de la nostra edat).

En el capítol anterior vaig parlar de l’alimentació, doncs bé, aquesta és una molt bona forma de fer prevenció. Una alimentació equilibrada ens ajudarà a mantener un cos sa. Segur !!

Dit això, ara toca donar el protagonisme al meu camp. Com podem fer prevenció de les lesions múscul-esquelètiques ?

Aqui s’ha de fer una petita “classificació” sobre de qui estem parlant. Aniré fent-la de forma cronológica, és a dir de nens a adults. Anem a pams.

Des de la infància i fins l’adolescència, és molt important el foment de l’esport i la conscienciació en la vigilància de com es practica per tal de no “provocar” lesions que poden repercutir en l’edat adulta.

Hem de tenir molt en compte les aficions i els gustos de cada nen/a. N’hi ha que són esportistes nats i n’hi ha que no els agrada fer esport. En els esportistes, sempre hem de respectar les seves inclinacions, fixar-nos quin és el seu esport predilecte i facilitar que el practiquin. Sovint ens trobem que els pares influeixen en l’esport que practica el seu fill, potser perquè és l’esport que ells sempre han practicat o volien haver practicat. Si al nen no l’atrau aquest esport “imposat”, ens podem trobar amb un baix rendiment i, amb el què és pitjor, un sentiment d’haver decebut als pares, fracàs, baixa autoestima….  Tot això ja no és saludable i té molt males conseqüències pel que fa al rendiment escolar, les relacions entre companys i més tard en la vida d’adult.

Un cop tenim l’esport predilecte del petit, només hem de buscar on i com es practica i qui és l’entrenador.  És molt important buscar l’equilibri horari entre l’escola i l’esport. Intentar que el lloc on es practica, sigui el més a prop possible de casa (aixó és bo per a ells i pels pares!). Ha de ser un lloc on es tinguin en compte les diferents edats dels nens per tal de poder fer grups coetanis i cohesionats i anar progressant d’acord amb la seva edat. L’entrenador és una figura molt important ja que d’ell depèn el desenvolupament correcte de l’esport i evitar el sobreesforç que podria causar lesions importants. Millor si és un professional, però també he de dir que, com en tots els àmbits de la vida, l’experiència, la prudència i el coneixement de vegades valen més que les titulacions .

Una cosa molt important a tenir en compte és que el nen/a es trobi bé amb el grup i amb l’entrenador. Sempre hem de detectar si existeix un sentiment de desgrat en el nen i hem d’intentar corregir-ho. Tot aixó demana temps , dedicació i atenció per part dels pares, cosa que,tristament, a vegades no existeix.

En el cas que l’esport escollit sigui de competició, els pares sempre han de mostrar una actitud il·lusionada i honesta. Massa sovint veiem actituds poc “edificants” en els pares davant d’un campionat. Mal exemple que a la llarga també tindrà conseqüències en la personalitat del nen.

En el cas que al nen/a no li agradi cap esport, segur que ho podem arreglar, perquè hi ha una cosa que a tots els nens el hi agrada i és jugar. Hem de buscar en el joc actituds que comportin un moviment físic equilibrat. Mai hem de forçar a practicar un esport però sempre hem d’estar atents als gustos i personalitats dels nens.

Tant si són esportistes nats com si no, l’alimentació haurà de ser equilibrada i adequada pel bon desenvolupament de la criatura.

Per descomptat que la visita al pediatra és molt important i hem d’informar-lo de l’esport que practica el nen. Ell és qui detectarà si està en plena salut per seguir en un camí o altra.

Els fisioterapeutes tenim la funció de tractar, si es dóna el cas, les lesions produïdes per la pràctica de l’esport. També podem donar consells pràctics per tal d’evitar lesions i així donar als infants eines per tenir bones pràctiques esportives. Si hi ha la possibilitat de comunicació entre el fisioterapeuta i l’entrenador, és tot un luxe !!!

En l’adolescència es pot continuar amb l’esport de la infancia però també poden aparèixer altres practiques esportives “complementàries” que poden motivar més a l’adolescent. Parem atenció i animem-los.

Tot aixó és prevenció i és molt important en les primeres etapes de la vida.També ho és en l’edat adulta i d’ aixó us en parlarem en el següent capítol.

Mentretant sigueu previsors i viviu la vida amb amor i alegria!!!

 

 

Cuidem-nos: hàbits de vida (Capítol  XV, per Josep M Barba)

S’ha acabat l’estiu i tornem a la rutina de sempre!… Poc original, no us sembla ?… De veritat voleu tornar a la rutina de sempre ? No, no ho crec…. Doncs hem de fer alguna cosa per canviar… Canviar? Canviar què ? Què volem canviar de la nostra vida ? El nostre treball ? La nostra parella ? La nostra família ? Els nostres fills ? Els nostres amics ? La nostra vivenda ? Els nostres hàbits de vida ? La nostra salut ?…

Ja em disculpareu per tantes preguntes, però tal vegada és bo que ens les fem, i també em disculpareu perquè he posat en negreta les preguntes que jo puc ajudar-vos a contestar, si és que contesteu “sí” a alguna de les dues (escombro cap a casa).

Jo sempre he pensat que l’any comença al setembre, pel que fa a nous propòsits i noves expectatives d’activitats de tot tipus. Doncs bé, som-hi !!!

Del que heu respost a les preguntes que us he proposat, i d’altres que vosaltres mateixos/es us heu fet, jo no n’he de fer res, però de les que van en negreta, sí. Si heu contestat “sí”, em podeu anar seguint els meus escrits, amb la llibertat de fer-me cas o no, i si heu contestat “no”, doncs també em podeu seguir per veure les barbaritats que puc dir, o no… 😉

Us aniré proposant, mica en mica tot el què està relacionat amb els hàbits de vida i amb la salut.

He pensat dividir-ho en petits conceptes, molt bàsics, que jo no en sóc del tot especialista, però ens poden servir d’espurna per encendre la nostra inquietud sobre cada tema. Cada concepte o tema, pot ser un món, del qual jo només us en faré una fotografía i si n’esteu molt interessats, teniu la llibertat per a fer vosaltres el viatge.

Conceptes proposats :

HÀBITS DE VIDA :  Alimentació/ Hidratació/ Descans/ Treball /Descans / Oci

SALUT:  Prevenció / Conservació / Acció

Està molt clar que cadascun d’aquests conceptes estan relacionats entre sí,  tant d’un bloc com de l’altra. Avui començarem per un de facilet, o no, i del principi.

L’alimentació.    – Tots creiem que portem una alimentació correcta. Avui en dia , amb tristes excepcions, no ens falta de res i tenim accés a tot tipus de menjar. Aixó, però , no és garantia d’una alimentació correcta.

Si la nostra salut ens ho permet, hem de menjar de tot i ben variat cada dia. No hi poden faltar la fruita, les verdures, les proteïnes (carn,peix,ous,llegums) i els hidrats de carboni.

Per norma general, pel matí és quan hem de menjar més,  per començar el nou dia amb optimisme. L’esmorzar ha de ser variat amb fruita, hidrats de carboni i proteïnes. A mig matí, quan la gana comença a apretar, el millor és la fruita natural (una o dues peces), al migdia el dinar ha de ser moderat. A mitja tarda podem tornar a menjar una fruita si tenim gana o uns fruits secs i el sopar ha de ser molt lleuger i sempre dues hores abans d’anar a dormir.

Les carns millor menjar-les al matí i migdia i els peixos al vespre. També és convenient menjar la verdura crua al migdia i la verdura cuita al vespre. Això vol dir que tot el què costa més de pair ha de ser moltes hores abans de dormir. Si mengem “fort” al vespre, el son no será tant profitós.

Tot aixó està molt bé sobre el paper, però les obligacions del dia a dia a vegades no ens permeten fer les coses com cal. De totes maneres sempre podem trobar petites fórmules o petits cànvis que ens permetin acostar-nos al màxim al que és recomenat.

No oblideu on vivim. Vull dir en les latituds on vivim. Procurem menjar el que és de temporada i més próxim a nosaltres. La nostra naturalesa ha d’estar acostumada al canvis d’estació i això també comporta canvis puntuals en alguns aliments frescos.

Per exemple (i que ningú s’enfadi)… És necessàri menjar cireres per Nadal ??

Fugiu també de tots els productes envasats i ja precuinats (alguna vegada no passa res). Més val menjar coses senzilles però cuinades per nosaltres.

Bé, si algun/na dietista o nutricionista m’ha llegit, ja em disculparà si no tot és correcte. El meu camp és la fisioteràpia, però us asseguro que la mala alimentació també pot ser causa de serioses lesions.

Cuideu-vos, estimeu-vos i sigueu feliços.   Salut !!

 

 

 

VACANCES    (Capítol XIV,per Josep M Barba)

Moltes vegades em pregunto si el nostre cos fa vacances. La nostra ment les necessita sí o sií, però i la resta del cos ? Tot ha de continuar treballant a la perfecció com una maquinària de rellotgeria. Els equilibris físics i químics han d’estar correctes pel  funcionament dels òrgans, la secreció d’hormones, l’elaboració dels diferents components de la sang, fluids, teixits, etc…..

No parem mai !! Només de pensar-ho ja cansa, oi ?

Com és doncs que aquest moviment, aquest “treball” constant no el percebem com un cansanci extrem? Si ens poséssim a córrer durant vint-i-quatre hores seguides, de ben segur que cauríem esgotats i potser no ens en sortiríem. En canvi el funcionament de la totalitat del cos, dura 24 hores sobre 24 i durant tots els anys de la nostra vida. Quina feinada !!

Com ens ho fem?

La ment sí que nota aquest cansament i la majoria de vegades somatitzem patiments de la ment. El cervell és el director de l’orquestra i condueix totes les funcions del cos. Així doncs, podem afirmar que si el cervell s’esgota, es cansa, l’orquestra pot sonar desafinada per dèficit de direcció.

El descans físic és molt important, però el descans mental, cerebral, també és importantíssim.

En les nostres hores de lleure, deixem descansar la ment ?   NO !

Sempre ens hem d’omplir d´activitats. El mòbil, la tablet l’ordinador, videojocs, facebook, organitzar el futur… El futur… I el present, per quan el deixem ? Quan creiem que podrem viure el present ?  L’estem perdent !!!!

Perquè a mesura que no vivim el present, el nostre cos se’n ressenteix perquè el nostre cervell està molt enfeinat creant i fent plans de futur, mirant el mòbil, fent…No veiem allò que ens rodeja, vivim en un món que no existeix, que encara no existeix i el director dóna entrades falses, s’equivoca de compàs, perd la partitura, no coneix quins instruments dirigeix…….

Tenim molta sort que l´organisme, en general, també té programat un funcionament “autònom” per mantenir el principi d’equilibri i el més preuat…LA VIDA.

Aquest articulet, a priori, no sembla gens una sèrie de reflexions  de fisioteràpia per mantenir-nos sans i en forma. Doncs si, és fisioteràpia pura.

Tots ho hem escoltat milers i milers de vegades, que la ment i el cos són un, “mens sana in corpore sano”. Efectivament, si no aconseguim netejar la ment, no tindrem el nostre cos a punt.

Així doncs, aprofitem tots l’època de vacances per perdre el temps observant una posta o una sortida de sol, escoltant els xiscles de les orenetes i deleitant-nos en el seu vol ràpid i canviant, escoltant el soroll de les onades, olorant la flaire de la muntanya, admirant-nos de les ales d’una papallona… Mil coses que ens rodegen i ens poden passar desapercebudes. Fem exercici físic al aire lliure, sempre dins les nostres possibilitats, parlem amb la família, els amics, fem amics nous, mengem de gust sense mirar el mòbil, ni el rellotge….. En definitiva VIVIM !!

I com que he de predicar amb l’exemple, m´e’ vaig a descansar i a gaudir del món que em rodeja. Deixo d’escriure i marxo de vacances, a respirar, veure, cantar, ballar, fer exercici….. i segur que la salut del cos, ho agraïrà.

Sigueu molt feliços i deixeu-vos portar per l’instint!   BON ESTIU A TOTHOM !!

 

L’ESPATLLA  -II-  (Capítol XIII per Josep M Barba)

Avui us parlaré de les principals lesions de l’espatlla i de quina manera es poden prevenir. Com sempre us dic, crec que és primordial la prevenció  en tots els aspectes de la nostra salut.

Segurament us sonaran la Tendinitis del supraespinós, la Bursitis deltoidea i l’Espatlla congelada o Capsulitis retràctil.

Doncs anem a pams i us explico de què van aquestes lesions, el tractament estàndart més adequat i com es poden prevenir.

  • Tendinitis del supraespinós .- Es tracta d’una inflamació del tendó del múscul del mateix nom. Normalment és causada per un efecte extern, és a dir per un traumatisme directe o indirecte, per una estrebada molt forta o per un sobreesforç.

Quan es tracta d’un traumatisme, l’aspecte dolorós apareix a l’instant i a mida que van passant les hores va en augment. Quan es tracta d’un sobreesforç o estrebada, normalment el dolor apareix al cap de les hores, fins i tot d’un parell de dies, de tal manera que moltes vegades la persona que ho pateix ni recorda com pot haver estat.

Sigui com sigui el dolor és bastant invalidant per realizar les activitats de la vida diària i especialment el dolor és molt intens per la nit al llit on fins i tot es fa difícil poder agafar el son.

La mobilitat queda reduïda en gairebé tots els moviments i especialment el de portar la mà a l’esquena.

El tractament en fisioteràpia consistirà en intentar guanyar la mobilitat el més aviat posible i com a tècniques s’empraran els ultrasons, com a antiinflamatori, un massatge transvers anomenat Cyriax (per tal de reordenar les fibres del tendò malmeses), corrents analgèsiques, mobilitzacions actives i passives, i finalment potenciació muscular.

La prevenció, en tots els casos passa per una bona potenciació muscular i una higiene postural ben correcte.

  • Bursitis del Deltoides.- És una inflamació de la bossa serosa que es troba per sota del múscul deltoides. Les causes poden ser variades però la principal es troba després d’un traumatisme o com a conseqüència d’una inflamació primària.

El tractament seria antiinflamatori amb ultrasons i magnetoteràpia.

  • Espatlla congelada o capsulitis retràctil .- És una inflamació de la càpsula articular i /o de totes les estructures toves de l’articulació. El dolor és molt intens, especialment quan es vol bellugar el braç en qualsevol moviment. El braç està pràcticament enganxat al cos. Les causes són molt semblants a les de les lesions anteriors i s’hi pot afegir una mala curació o tractament tardà de una de les lesions avans descrites.

El tractament és molt llarg i molt doloròs. És a base d’anar mobilitzant el braç en tots els seus moviments amb una tracció afegida per tal d’anar descoaptant (separant) el cap de l’húmer de la cavitat glenoidea. S’utilitzen els ultrasons per la inflamació, corrents analgèsiques pel dolor i massatge abans i després del tractament per tal d’anar descontracturant la musculatura, no tan sols la intrínseca del baarç, sino la que envolta l’articulació.  La paciència i la constància ens portaran a l’èxit total.

Cal afegir a aquesta petita llista de lesions, totes aquelles derivades de fractures per traumatisme i que es poden solucionar amb tècniques conservadores (inmobilització mitjançant guix o vendadge) o bé amb tècniques quirúrgiques a base d’osteosintesi (ajuntar dues extremitats d’òs fracturat mitjançant plaques de titani i cargols), anclatges de tendons trencats i pròtesis de cap d’humer.

També afecta i molt a l’articulació de l’espatlla,  la fractura d’escàpula.

Sigui com sigui, tot té solució i tot té prevenció, per tant intentem sempre mantenir un bon to muscular i anar al metge o al fisio sempre que tinguem molèsties, encara que ens puguin semblar de poca importància.

Si  mantenim l’articulació de l’espatlla ben sana tindrem el goig de fer infinitat de tasques, saludar quan passa un tren o un avió o fer una bona abraçada que falta ens fa a tots plegats.

Sigueu ben feliços i feu feliços als altres, el vostre cos i la vostra ment us ho agrairan.

Salut i pau !

►L´ESPATLLA  -I- (Capítol  XII per Josep  M Barba)

Si parlem en català, aquest és el nom de l´articulació. Si parlem en castellà se l’anomena “hombro”. Segurament ja ho sabeu, però vull fer aquest aclariment perquè sovint es confon la seva nomenclatura correcte.

Aquesta articulació és una de les que dóna més problemes pel que fa a lesions. I això és degut a que és l´articulació que més moviment té del cos humà.

Té una superficie articular molt gran que és el cap del húmer i aquest articula amb una superfície mot petita que és la cavitat glenoidea que pertany a la escàpula.

Així doncs l´húmer pot tenir una amplitud de moviment molt gran, ja que pràcticament  està lliure. A primera vista podría semblar que el braç estigués “penjant” però hi ha  unes estructures poderoses (igual que en totes les articulacions) que el mantenen ben “fixat” . Aquestes estructures són: la càpsula articular, els lligaments, els tendons, els músculs i finalment la pell.

En el conjunt d´aquestes estructures és on sovint trobem les lesions tant molestes.

No tinc intenció ara de fer un tractat d´anatomia, però us anomenaré alguna d’aquestes estructures perquè us vagin sonant , si és que ja no us sonen, de possibles lesions que heu tingut vosaltres o alguna de les vostres amistats o família. Principalment us parlaré de tendons i de músculs relacionats directa o indirectament amb aquesta articulació.

  • Tendons

Tendó del supraespinós   –   Tendó del infraespinós   –   Tendó del rodó major  –  Tendó del rodó menor   –   Tendó del subescapular   –   Tendons del deltoides   –   Tendons dels pectorals major i menor   –   Tendó del tríceps   –   Tendó del bíceps

  • Músculs:

Múscul supraespinós   –   Múscul infraespinós   –   Músculs rodó major i rodó menor  Múscul subescapular   –   Múscul deltoides (anterior, mig i posterior)   –   Músculs pectoral major i menor)   –   Múscul tríceps   –   Múscul bíceps   –   Múscul trapezi   –   Múscul dorsal ample

N´hi ha més, però crec que pel què ens interessa, aquests són els principals.

Moviments

Els moviments de l´espatlla purs són :  Rotació interna i externa, Antepulsió (braç amunt i endevant), Retropulsió (braç enrera i elevat), Abducció (braç separat del cos), Adducció  (braç acostat al cos) i moviments combinats de tots aquests. Ja he dit que és una articulació amb un arc articular molt àmpli.

Aquesta llibertat de moviments és una de les causes, conjunta i principalment amb la mà, de la nostra evolució.

Tot té un preu i és que aquesta articulació és realment feble i necessita un bon “manteniment” per tal d´evitar lesions i en puguem gaudir tota la vida.

En el proper capítol us parlaré de com enfortir-la i de quin tipus d’higiene postural s’ha de tenir amb l´espatlla.

Mentretant, feu exercici físic i gaudiu de la primavera que està entrant en tot el seu esplendor un any més. Si estimeu la natura, estimareu la vida i estimareu als altres.  Som-hi  !!

 

TERAPIES ALTERNATIVES -II- (Capítol XI per Josep M Barba)

Si fem una ullada ràpida a tot el planeta (cosa difícil), veurem que en totes les civilitzacions s’han utilitzat els productes que ens dóna la natura per guarir les diverses “malalties” (a mi m´agrada més “desordres”) que han aparegut a la humanitat i que al llarg del temps han anat canviant de gravetat. Això vol dir que a mida que es combatia i dominava un desordre, n´apareixia un altre de més important que calia combatre. D´aquesta manera, al llarg dels segles,  la naturalesa humana s´ha anat transformant per un simple procés de selecció. Han sobreviscut sempre els més forts i l’espècie ha anat millorant pel que fa a esperança de vida i també qualitat, però la selecció continua i segueixen apareixent “noves” formes de desordre que cal combatre. Afortunadament, avui en dia sobreviuen moltes persones febles que en altres temps no haurien tingut gaires anys de vida, però el que no millora a nivell de salut, és la fortalesa humana. Vivim més i amb més qualitat, és cert, però la genètica s´empobreix.

És curiós constatar que en diverses civilitzacions, allunyades unes de les altres, s´ha donat el cas que s’utilitzen els mateixos conceptes per guarir el cos. I a banda d’utilizar els productes de la natura com a mètode terapèutic, també han utilitzat el propi cos. I és curiós, també, que aquestes mateixes civilitzacions hagin utilitzat el mètode empíric per comprovar els resultats dels productes de la natura i per tant, hagin arribat a conclusions similars; però el que resulta més sorprenent és saber com antigament van arribar a la conclusió que determinades teràpies de “dins a dins” del cos, acabessin funcionant. Només va ser anar provant o la intuïció, aquell saber innat va funcionar?

Parlem, doncs, d’aquestes teràpies…

  • Dins de les teràpies naturals podem parlar de dos grans grups. Un seria la propia alimentació que ben combinada i equilibrada segur que ens aporta una millora de la salut general. L´altra gran grup seria la fitoteràpia que és la terapia amb herbes.

La hidroteràpia també ha estat i és un métode boníssim per a la guarició de molts desordres.  De ben segur que hi ha altres grups de teràpies naturals, però crec que aquests són els principals.

  • Dins de les teràpies del cos ens trobem amb un denominador comú que és el treball a distància. És a dir que hi ha una manipulació de parts del cos que no están en contacte directe amb les zones afectades. Així tenim la reflexologia podal i de mans, l’acupuntura, auriculopuntura, digitopuntura….

Avui en dia sabem que en el tema reflexològic, hi ha una relació directa entre els punts pressionats i els òrgans que s´hi reflexen. L´explicació la trobem en les fases metamèriques de l’evolució del fetus. Totes les cèl.lules són iguals en un principi fins que es van especialitzant en les seves diferents funcions. Per tant estimulant a distancia unes, se’n repercuteixen altres.

En el tema de l’acupuntura, també s´ha demostrat que els canals energètics existeixen realment i que estan directament relacionats amb els òrgans i l’equilibri del cos (entenent com equilibri, el bon funcionament).

També hi ha la iridiologia que no és una terapia en si, sino que és un mètode de diagnòstic per l´iris.

La homeopatia es basa en subministrar el mateix producte que ha causat el desordre, però en dosis infinitament petites per tal d´anar “acostumant” al cos a aquell agent nociu.

El tema dóna molt de si i no em vull allargar massa. A grans trets crec que haurà quedat una mica clar.

Psicològicament també funcionen moltes de les teràpies. Si un es creu realment que la teràpia que li apliquen li anirà bé, té un 50% assegurat que funcionarà.

Us adjunto un enllaç ben curiós per si voleu provar-ho vosaltres mateixos. Mal no us en farà !!

Sobretot, viviu feliços i en pau i feu que la felicitat i la pau s´irradii a tot el què us envolta. Veureu que bé ens trobarem tots.

Molta salut !!

Tècnica japonesa per controlar les emocions

 

 

TERÀPIES ALTERNATIVES -I-  (Capitol X per Josep M Barba)

Us vull parlar de les , per a mi mal anomenades, teràpies alternatives.

Aclareixo primer perquè penso que no són “alternatives”. Segons el meu concepte i criteri, una terapia és aquella acció duta a terme pel qui l´administra (terapeuta), que amb l´ajut i la predisposició positiva del pacient el du a la guarició o millora de la situació de malaltia. No cal dir que no totes les malaties es poden curar i que, per llei natural, la vida té un final del qual no hi ha teràpia que el pugui evitar.

Quan es diu alternatiu es refereix a que hi ha una altra cosa que es considera principal i amb més pes i raó de ser i per tant es realitza com a primera i potser única acció.

No vull treure importància, de cap manera, a les teràpies diguem-ne convencionals, sino que m´agradaria posar en el seu lloc altres teràpies.

Les teràpies d´elecció principal (convencional) no existeixen així perquè sí, sinó que segons el mètode científic, han passat tots o la major part dels sedassos que aquest mètode obliga.

Les alternatives, moltes vegades per falta de curiositat dels mateixos científics o fins i tot per causa d´interessos econòmics, no han passat aquests sedassos al no haver estat objecte d´estudi.

Sabem, però, que ni les teràpies convencionals ni les teràpies alternatives funcionen al cent per cent.

Així doncs, amb quines ens quedem?

Crec que a l’usuuri sovint li falta molta informació i això no és gens bo perquè al cap i a la fi la salut és seva i és el pacient qui ha d’acabar de decidir en qui confía.

Per descomptat que rebutjo amb tota contundència als desaprensius que “robant” els diners d´aquelles persones malaltes que busquen recuperar la salut, es lucren cruelment. El meu despreci més profund….

Jo sempre he sentit a dir aquella frase que diu :“qui té mal, busca remei”.

Doncs l´entenc i la defenso i a l´hora reivindico el dret a la informació i el dret a escollir de tota persona.

La major part de les teràpies es poden dur a terme simultàniament sense cap interferència, ans al contràri.

El terapeuta busca la guarició i el malalt també. Doncs vinga, endavant! I amb intel·ligència i coneixement arribarem on volem !!

Hi ha moltes disciplines i molts camps en les teràpies alternatives, des d’un cert tipus d´alimentació i nutrició a medicaments naturals, fitoteràpia, masoteràpia, teràpies manuals, acupuntura (molt reconeguda ja a occident), reflexologia, iridiologia (més com a mètode de diagnòstic), homeopatia, etc…

Els fisioterapeutes a partir de la nostra formació universitària, podem exercir algunes o totes aquestes disciplines sempre i quan s´hagi passat per una formació adequada i seriosa annexa.

Avui en dia hi ha molts terapeutes que exerceixen com a tals però que són de formació dubtosa o molt escassa i amb una manca important de coneixements bàsics i/o superiors. Tornem doncs a remarcar la importància d´estar ben informats abans de posar-nos a les mans d´algú que no sabem exactament qui és.

En el proper capítol us parlaré sobre algunes d´aquestes teràpies, origens i aplicacions.

Potser hi haurà algú que pensi que no val la pena dedicar un temps a explicar aquestes teràpies i que tampoc s´han de defensar. Jo crec que s´ha de saber separar el gra de la palla i posar la màxima atenció a tot allò que ens pot portar  un benestar per poder gaudir de la salut i la vida.

Mentretant, sigueu molt feliços, no deixeu de fer  allò que us il·lusioni i poseu cor i ànima en tot el què feu.

Molta salut !!

 

 

LES CERVICALS II  –  (Capítol IX per Josep M Barba)

Tornem al temps ordinari i reprenem el fil on l´havíem deixat.

Avui us donaré unes quantes pautes i exercicis a seguir per tal de mantenir les nostres cervicals en bona forma. Hem de tenir en compte, però, que el pas del temps deixa petjada i a la llarga, la fatídica artrosi apareixerà. Del que es tracta és que aquesta aparició sigui el més tard possible i amb les mínimes conseqüències possibles.

Tant si en aquest moment gaudim d´una esplèndida salut cervical, com si ja partim d´un incipient deteriorament d´aquestes, els exercicis que us donaré són vàlids.

Només hi ha una cosa que afecta a les dues situacions i es diu Constància. Com en tot a la vida, heu de ser constants en fer els exercicis. Tant se val si és dia de festa o estem de vacances. S´han de fer cada dia per tal que facin el seu efecte.

Sé que pensareu que això és poc factible, que no hi ha temps, que les obligacions, que…   I jo us pregunto :  Veritat que teniu temps per a menjar al menys tres cops al dia? Doncs els exercicis, quan ja els sabreu fer de memòria, no us ocuparan més de quinze minuts diaris. Va, sí que ho podeu fer  !!!

Asseguts o dempeus

  • Girar el cap en dues direccions (dreta esquerra), a poc a poc i forçant al màxim el gir (sense dolor). Deu vegades cada costat.
  • Fer flexions laterals en dues direccions, com si l´orella vulgués tocar l´espatlla, a poc a poc i forçant al màxim. Deu vegades cada costat. (No pujar les espatlles).
  • Fer extensions i flexions amunt i avall tenint en compte de no forçar quan tirem amunt, ja que la hiperextensió de cervicals no és massa convenient. Deu vegades amunt i deu avall.
  • Fer rotacions d´espatlles enrera i endevant, per tal de relaxar els trapezis després d´aquests exercicis. Deu enrera i deu endavant.

Estirats cara amunt: Podeu fer-ho a terra o en una superficie una mica dura (no al llit).

  • Apretarem el cap contra terra de forma que el cap quedi recte (ni en flexió ni extensió). Comptarem deu segons apretant, descansarem dos o tres segons i repetirem fins a deu vegades.
  • Girem el cap a la dreta i col·loquem la mà esquerra sobre la templa esquerra. Girem el cap en direcció esquerra, però la mà ens ho impedirà. Fer la força durant deu segons, descansar i repetir-ho deu vegades.
  • El mateix però fent el gir en direcció esquerra i la mà dreta sobra la templa dreta.
  • Doblegarem els dos genolls. Aixecarem el cap de tal forma que ens poguem mirar els genolls. En aquesta posició ens hi quedarem deu segons, baixarem a poc a poc el cap per descansar dos o tres segons i repetirem l´exercici fins a deu vegades.

Estirats cara avall

  • Posarem una petita tovallola al front i apretarem contra terra durant deu segons, descansarem dos o tres segons i repetirem per deu vegades.

Tots els exercicis es fan amb una freqüencia de deu segons en la fase de treball muscular i/o deu repeticions de cada moviment. Aquest temps és indicatiu. Si al començament us costa mantenir els deu segons, els podeu reduir a set o sis, igual que les repeticions.

Com veieu, els exercicis que es fan dempeus serveixen per flexibilitzar les cervicals i tota la zona del coll. Els exercicis que es fan estirats són per enfortir la musculatura.

Si a banda d´aquests exercicis podeu anar a la piscina, a caminar per la muntanya o qualsevol altra exercici que no suposi un estrés per les cervicals, us asseguro que les tindreu fantàstiques durant molts i molts anys !!

Hi ha encara una cosa molt important !  Sigueu feliços (o al menys intenteu-ho) i feu feliços als qui us envolten. Us asseguro que aquesta actitud fa miracles !!

Gaudiu la vida !!

 

BONS PROPÒSITS – (Capitol VIII per Josep M Barba)

Sí,sí, ja sé que els qui em llegiu sabeu que aquesta vegada tocava el capítol II de cervicals però, mireu, m´ha agafat aquella cosa que ens passa a tots més o menys quan s’acosta el final d’any: Unes ganes irreprimibles de fer nous propòsits!!!! Segur que els volem fer..??? O simplement és una “tradició” ??

De fet, qualsevol moment de l’any és bo per fer propòsits. L´únic que val és poder-los realitzar. I per a que això passi, només hem de prendre unes poques precaucions.  NO siguem massa exigents, ni massa agoserats, ni proposem objectius impossibles, ni fem una llista grandiosa de tasques.  Si no observem aquests consells, ens passarà el de sempre: decepció, sentiment de culpa per no poder haver aconseguit els plans, ràbia per disposar de poc temps, etc……… Tots aquest sentiments són molt negatius per a la nostra salut, tant física com mental. A la llarga, i no exagero, ens poden passar factura.

Per tant, i centrant-me amb el que m´he de centrar, us proposaré unes quantes  opcions per a mantenir la salut física i mental, perquè no oblideu  “mens sana in corpore sano”, i a l´inrevés també!

Crec que el primer que hem de fer és consultar la nostra agenda. Quins horaris tenim de feina, quins horaris tenim de lleure i quins de descans. Els tres són molt importants.  Això ho saben i ho practiquen molt bé les comunitats monàstiques on el temps és parcel·lat i el pastís de les 24 h queda repartit de forma mil·limètricament perfecta, amb temps per a tot.

  • En el nostre temps de feina hi podem posar algun propòsit. Per exemple:
  • Fer aturades de petita durada per a estirar les cames (posar-nos drets i caminar una mica).
  • De tant en tant fer algun estirament de la zona on castiguem més.
  • Fer respiracions profundes i conscients.
  • Allargar la vista tant com es pugui, especialment en les tasques on la distància de treball és curta.
  • Sempre que puguem, anem a treballar caminant. Un trajecte o tots. Si per distància és impossible, mirem de baixar una parada abans, per exemple.

Prou !!!   No fem més propòsits que no els podríem fer tots !! Penso que aquest són poc agoserats i es poden fer a diari.

RECORDEU :  Per a que un acte quedi fixat en la nostra rutina, l´hem de realitzar  durant 21 dies seguits. A partir d´aquí, ja el tenim incorporat . És a dir que com a molt estirar, a finals de gener  ja ho tindreu !!  CONSTÀNCIA !

  • En el nostre temps de lleure ens proposarem dedicar un temps a l’esport i un temps a la cultura. Si aquests dos temps poder estar acompanyats de la família, encara millor, perquè les relacions familiars són indispensables i fantàstiques.
  • Fem el nostre esport preferit. Tant perquè ens agrada com pel què la nostra forma física permet. La freqüència la determinarà el nostre temps.
  • Sortim a caminar a l´aire lliure. Mar, muntanya o combinacions dels dos. Com a mínim un cop per setmana (si es pot).
  • Portem una alimentació ben equilibrada i no ens saltem cap àpat. És també saludable prendre alguna petita llicència de tant en tant (sense abusar !!).
  • En el nostre temps de descans ens proposarem dormir les hores que cadascú necessita (entre 7 i 8 h).

També intentarem prendre moments de descans sense fer res en concret i sobretot sense sentiment de culpa per no estar fent res !

Tant el temps de lleure com el de descans es poden realitzar en companyía. Això també és molt important i ha d´estar en la nostra llista de bons propòsits. No deixem de relacionar-nos amb la familia, els amics, veïns, companys, etc… Som éssers socials i degut a les “obligacions” de la nostra societat, estem perdent aquesta virtut. No és sa!!!!

Bé, no sé si em fareu cas, però penso que amb la meitat d´un full, podeu posar els vostres propòsits i podreu dur-los a terme.

Recordeu que si al final de l´any feu balanç i no heu acomplert algun o alguns dels propòsits, NO heu de tenir remordiments, no justifiqueu res. Ja tenim prou valoracions a la vida, com perquè nosaltres mateixos ens infravalorem.

També i molt important. Felicitem-nos i sentim-nos orgullosos dels propòsits realitzats. Donem-nos premis i celebrem-ho. Som magnífics !!!

Us desitjo molts èxits i molta autocomprensió pels fracassos. No passa res !

Mica en mica,tots, anem aprenent.

Sigueu molt feliços vivint la vida i realitzant Bones Pràctiques per sentir-vos millor !!!

 

► LES CERVICALS (I part)  –  Capítol VII, per Josep M Barba

Cada vegada ens trobem amb més persones que es queixen de dolor cervical, i en edats molt joves….  Què està passant ??  És una epidèmia ??  És una moda ??

Anem per parts i veiem què són les cervicals.

Formen part de la columna, eix central del nostre cos, en la part més proximal (alta) de la mateixa.

Són set, i la primera s´encarrega de sostenir el crani. S´anomena atlas.

Per sota de l´atlas ens trobem l´axis (segona cervical).A les altres se les anomena per l´ordre descendent: 3a, 4a,5a,6a i 7a.

Així doncs, el dia que us fan una prova radiològica, podeu veure que quan les anomenen  C3, C5, C7….  És perquè a lletra “C” correspon a cervical.

Les cervicals s´articulen entre si mitjançant unes superfícies anomenades caretes articulars  i (només en el cas de les cervicals) per unes formacions anomenades unques. Si un dia veieu en un informe la paraulota “uncartròsi”, ja sabeu que es refereix a la degeneració d´aquestes formacions.

Per cert, la paraula artrosi significa degeneració articular (artro-articulació, osis-degeneració) i la paraula artritis significa inflamació (itis-inflamació).

Separant cadascuna de les vèrtebres trobem els discs que fan la funció d´amortidors.

Les cervicals ens permeten fer els moviments de flexo-extensió, rotació i latero-flexió, gràcies a aquestes articulacions abans esmentades.

Aquests movimens són posibles gràcies a l´acció muscular que a banda de donar la mobilitat desitjada, també aguanten el pes del cap, que no és poc.

Per tant estem parlant d´unes estructures molt ben coordinades i molt potents a malgrat el poc espai relatiu que ocupen en el seu conjunt.

Llavors, perquè ens fan mal ??

Són molts els factors que ens poden portar a la molestia o al dolor.

En diré uns quants, i segur que me’n deixaré.

  • Dificultats en la visió. Aixó fa que adoptem postures incorrectes per poder enfocar bé els objectes que observem. Amb el temps tindrem un desequilibri cervical.
  • Problemes en l´ajust dental, provocant desgast a la articulació temporo-maxilar i per proximitat, tensions musculars cervicals.
  • Anomalies en la curvatura natural de les cervicals (lordosi).
  • Traumatismes. Després d´un petit accident de cotxe, hem sentit anomenar la fuetada cervical, que no és altra cosa que una contractura molt important de la musculatura cervical.
  • Fractures. Per desgràcia acostumen a tenir males conseqüències quan afecten a medul.la.
  • Hèrnies o protusions discals. Provocades per la degeneració del disc intervertebral, fent que pinçi el nervi.
  • Professionals. Provocades pel fet d´estar massa hores en una posició incorrecte.
  • Tots ens passem massa hores mirant el mòbil, la tauleta o l´ordinador, sense fer descansos periòdics i estiraments.

El proper capítol de cervicals el dedicaré a seguir algunes pautes d’higiene d´aquesta columna tan estimada per nosaltres.

Mentretant, sortiu a passejar per la muntanya i pel mar i allargueu la vista tant com pogueu. A més a més de fer salut física i mental, ajudareu a equilibrar les vostres cervicals mitjançant la vista.

Sigueu feliços !!

 

► ELS GENOLLS  (II part)  –  Capítol VI, per Josep Mª Barba

Un cop feta la descripció física del genoll, a grans trets, ara voldria pasar a parlar de com cuidar els nostres genolls perquè els tinguem en bon estat el màxim temps posible.

Com sempre, el més important és mantenir un to muscular acceptable i si a més a més aquest to és alt, millor que millor.

Jo no sóc massa partidari de “matxacar-nos” al gimnàs, fent mil exercicis amb màquines posant cada vegada més i més quilos de pes. Crec que és molt millor practicar qualsevol esport de forma lúdica i deixar la competició a alts nivells per aquelles persones que disposin d’unes qualitats físiques adequades.

Començaria pel que és més natural, caminar. Al menys, seria convenient , que caminéssim una hora diària seguida. Si no tenim cap problema de base, el més interessant és que el terreny sigui ben desigual, tant pel que fa a pujades, baixades, diferents textures de terreny, així com força irregularitats. D´aquesta manera la musculatura treballa regularment i amb sincronització. També els petits receptors que hi ha a totes les articulacions, anomenats propioceptors, s´estimulen per enviar la información al cervell de la posició articular en cada moment, així l’articulació esdevé cada vegada més estable.

La variant de caminar és córrer. També és un bon exercici pels genolls sempre i quan tinguem en compte que corrent hi ha impacte a les articulacions relacionades amb l’extremitat inferior. Si hi hagués alguna lesió de tipus cartilaginós per desgast o qualsevol altra  causa, no seria l´exercici d´elecció.

Tots els altres esports són correctes, però hi ha algun tipus de moviment o d´acció mecànica, que pot causar lesions  més o menys greus.

Quan fem una flexió de genoll combinada amb un gir intern o extern, és molt fàcil produir una lesió al menisc. Quan fem salts, al moment de tocar a terra, si la posició del genoll no està ben alineada, ens pot produir lesions als lligaments creuats o als lligaments laterals, i potser també una luxació de la ròtula.

També hi ha lesions per impacte. Una caiguda, una patada, un xoc amb un altra jugador,….. que podrien produir lesions del tipus que hem vist abans i també edemes ossis pel mateix impacte i en últim extrem, però no poc freqüent, fractures.

Per tant, practiqueu esport regularment, camineu, pugeu escales, nadeu, aneu amb bicicleta (rodes o estàtica).  Futbol, bàsquet, tennis, pàdel, etc….. (pels més agoserats), però això sí: Estimeu molt els vostres genolls !  No feu res al límit i penseu que tots els abusos tenen conseqüències.

Porteu una alimentació sana i equilibrada. Controleu el pes. Tingueu hàbits de vida saludable. A la primera molèstia, visiteu als professionals: la prevenció sempre funciona. I sobre tot, sigueu molt feliços i gaudiu del que la natura ens ha donat (tant si és molt, com si és poc).

I un apunt:   Si teniu problemas de genolls i no trobeu la causa física, penseu……………Quin pas no m´atreveixo a donar???

Us adjunto un article del nostre estimat Carles Capdevila. LLegiu-lo !!!

http://www.ara.cat/opinio/Carles-Capdevila-genolls-descobert_0_1782421828.html

 

 

 

► ELS GENOLLS  (I part)  –  Capítol V, per Josep Mª Barba

Aquesta articulació és, i crec que no m´equivoco, una de les més esforçades i complicades de l´esquelet humà.

La seva estructura i configuración són d´una complexitat admirable. Si us sembla, en aquest primer article sobre els genolls, us descriuré de forma entenedora, totes les estructures que formen l´articulació.  A mi, personalment, em fascina.

Comencem per la seva ubicació.  Aquesta articulació es troba entre la cuixa i la cama. L´os que hi ha a la cuixa és el fèmur i els que hi ha a la cama són la tíbia i el peroné. L´articulació del genoll es forma, doncs, amb la part més baixa del fèmur (epífisi distal) i la part més alta de la tíbia (epífisi proximal). Per la cara anterior trobem encara un os que, per dir-ho d´alguna manera, no pertany a cap extrem de cap altre os, sinó que té identitat pròpia, es tracta de la ròtula o patela (més endevant veurem la seva singularitat).

La part distal del fèmur, està formada per dues tuberositats arrodonides anomenades còndils femorals. La part proximal de la tíbia està formada per una plataforma anomenada meseta tibial.

Aquest dos extrems són incongruents, ja que una superficie arrodonida no pot articular bé amb una plana, però com que la naturalesa és molt sàvia, ens trobem amb els meniscs. Són dos cuixinets en forma arrodonida (com un donut sense tancar) que tenen la funció de amortir i fer congruent aquesta articulació.

Ara ja passem al conjunt d´estructures que fan que el genoll es mantingui unit. Són els lligaments. Per la part interna ens trobem els famosos creuats . Són dos, un anterior i l´altre posterior.

Pels laterals ens trobem amb el lligament lateral intern i el lligament lateral extern. Aquest conjunt, donarà estabilitat a l´articulació.

Els músculs que intervenen en el genoll són:

  • El quàdriceps (cara anterior de la cuixa)
  • Els isquiotibials (cara posterior de la cuixa)
  • El recte intern dels adductors. (cara interna de la cuixa)
  • La fàscia lata (no és un múscul, sinó una banda de fibrocartíleg provinent del múscul tensor de la fàscia lata en la cara superior-externa de la cuixa)
  • Els bessons (cara posterior de la cama)

La particularitat de la ròtula és que está enmig ben bé d´un tendó molt potent que prové del recte anterior del quàdriceps i s´inserta a la tíbia.

Bé, per avui crec que n´hi ha prou com a presentació del genoll. L´anatomia pot semblar una mica “rotllo” però penso que és necessària per poder entendre qualsevol articulació.

He intentat que no fos massa dens i que més o menys, i sense entrar en massa detalls, tothom  pugui entendre com és objectivament el genoll.

El mes vinent, parlaré de moltes altres coses sobre aquesta articulació. Mentretant, com que ja començarà aviat el nou curs, us desitjo que us poseu a caminar pels camins del coneixement, de la diversió, de l´estimació i de la natura, amb uns bons genolls (tant si són físics com virtuals).

Tingueu molta salut, i cuideu els vostres cossos !!!!

 

► ESTIMADA ESQUENA (Capítol IV, per Josep Mª Barba)

– Escolta, esquena meva. Com és que ens comuniquem tan poc? Si no és amb un joc de miralls, mai no ens veiem. Tinc tantes coses per dir-te i agrair-te, i no ho puc fer mai cara a cara… Voldries parlar amb mi…? Explicar-me què vols, què necessites, com vols que et cuidi…? Crec que ens hauríem de conèixer més…….Vols ?

– SI !!

– Doncs endavant, t´escolto!!

Suposo que ja saps que fa relativament poc que caminem dempeus i que, tot i que no ho sembli, els humans encara estem en procés d´adaptació. Això vol dir que les meves curvatures i els meus músculs encara no estan del tot evolucionats per portar una “vida” sense conflictes. Tot això és ben normal en qualsevol procés evolutiu, però resulta que els humans no sempre fem ben bé les coses i per comptes d´ajudar a aquesta evolució, de vegades posem pals a les rodes sense adonar-nos.

Mira, a mi m´agradaria molt que quan som petits, els nostres pares ens deixessin gatejar molt i molt, encara que ens embrutéssim…, no passa res !! D’aquesta manera els músculs de l’esquena es poden anar preparant i enfortint pel proper esdeveniment que ha marcat el nostre futur…. Posar-nos dempeus !!! Gatejant, també treballem l’equilibri o “propiocepció” que serà tant i tant necessari pel nostre futur. Després tot es basarà en enfortir i tenir bones postures o “higiene postural”…

Però si no és tan difícil home !!!   Si només cal prendre consciència que tu em necessites ben forta  i sana per gaudir de la vida. A mi m´agraden molt els esports o activitats que no em comportin massa estrés, és a dir que no hi hagi massa impacte i que sobretot, l´enfortiment o tonificació muscular sigui global.  O sigui, que jo, com a esquena necessito enfortir-me, però jo no sóc ningú si la resta del cos no està també enfortit. Els músculs de les cames són imprescindibles per a mi. Pensa que són uns músculs poderosos que actuen directament en l´equilibri de la pelvis, i com tu ja saps, la pelvis és la meva base. Qualsevol desequilibri pèlvic és nefast per a la meva salut.

També necessito l´enfortiment dels braços. Si els tens dèbils jo em ressento molt de la zona dorsal alta i també de les cervicals. I saps una cosa que a vegades te n’oblides i té relació directe amb mi ?……. Doncs la vista !!    Si de petits no ens revisen bé la vista, adoptem una postura amb el cap inclinat cap a endavant que a la llarga ens provocarà un problema seriós a les cervicals. Aaah !! I també la dentadura. Un desequilibri en l’articulació tèmporo-maxil.lar em pot provocar dolor cervical.

Què, com et quedes ??…. Doncs encara no estic  !!

Els peus  !!!   Sí, sí, tenen molta importància. Un desequilibri en la petjada, segur que comporta un desequilibri en la columna. Per tant…vigila com trepitges !!

– Noia, no sabia que havia de vigilar tant…. I ara que ja sóc adult què puc fer ? Vols dir que el mal no està ja fet ?

– Doncs sí i no. Primer de tot, has de mirar com estic i que un bon metge et faci un bon diagnòstic. Després posar-hi remei, que potser amb medicació, amb algun tipus d’ortesi, fent esport adequat, vigilar mals hàbits i una cosa que m´agrada molt a mi: Anar a veure sovint al/la fisioterapeuta, perquè aquest personal ens estima molt i vetlla perquè estiguem el màxim de bé posible. Ho faràs per mi ??

– I tant que si !! Jo t´estimo també molt i més des que sé com ets. Crec que lo nostre promet !

– Moltes gràcies bonica !

– A tu, estimat !!

 

 

► DOLOR I BON HUMOR (Capítol III, per Josep Mª Barba)

Semblen dos conceptes incompatibles però realment és possible que convisquin junts, i no solament això, sinó que quan ho fan, es potencien de forma inversament proporcional. És a dir,  que el dolor disminueix quan el bon humor augmenta.

Anem a pams i veiem què és o què significa cada un d’aquests conceptes.

El dolor és molt difícil de definir, però encara més de quantificar, entre altres coses perquè és totalment subjectiu.  Cada persona té una capacitat de sentir i aguantar el dolor. Sovint, els terapeutes ens guiem per un parell de paràmetres que ens donen una idea aproximada de la quantitat de dolor que percep aquella persona que tenim al davant.

Un paràmetre seria simplement l’objectiu. Mitjançant les proves complementàries que ens aporta el pacient, podem fer una valoració aproximada del dolor que la lesió li pot provocar.

L´altra és el subjectiu. Hem de fer proves, palpacions, etc. i observar quina reacció té i especialmente observar la cara del pacient. Moltes vegades un simple gest, ens dóna una gran informació. També, i és imprescindible, hem de preguntar en quina puntuació es situa el dolor el propi pacient dins d´una escala numèrica que li proposem.

Podria semblar que amb aquests tests, ja sabem la gravetat i el dolor que refereix el pacient.

Doncs no…..

També hem d’observar la seva actitud davant de la lesió i gairebé davant de la vida. Una actitud positiva i optimista, ens referirà una sensació dolorosa més baixa.

En canvi, una actitud negativa i pessimista, ens referirà una sensació dolorosa més alta.

Això vol dir que els optimistes tenen lesions menys importants que els pessimistes??       NO !!

El què realment vull resaltar és la relació entre dolor i humor.

A l’antiga Grècia, utilitzaven el concepte “humor” en el cos humà, relacionant-lo amb quatre elements (aire, foc, terra i aigua). Cadascun d’aquests elements estava relacionat amb un òrgan o conjunt d´òrgans.

Quan apareixia la malaltia o desordre orgànic, es deia que hi havien “mals humors”.

No anaven equivocats. Potser en la forma sí, però en el fons no. El fet és que aquest és l’origen de la nostra apreciació de l’estat anímic. És molt difícil estar positiu quan un es troba malament, però està claríssim que si ens podem prendre les coses amb “bon humor”, tenim garantida una recuperació més ràpida.

Us animo, doncs, a intentar afrontar les nostres dolències amb el màxim bon humor possible. Veureu com a la curta i a la llarga hi sortim guanyant.

 

► ELS ESTIRAMENTS (Capítol II, per Josep Mª Barba)

Cada vegada sembla que tots estem més conscienciats de la importància que tenen els estiraments per a la nostra salut. I no solament en l’àmbit esportiu, sinó en qualsevol edat, circumstància i estat fisic de la persona.

I perquè són tant importants ?   Doncs perquè proporcionen equilibri al sistema múscul/esquelètic, més llibertat de moviment fugint del típic anquilosament que a mida que anem fent anys va apareixent, i també i molt important, ens assegura un correcte funcionament dels òrgans interns, i en general del conjunt de la circulació sanguínia i limfàtica.

A quina edat és més indicat fer-los ? Doncs a totes les edats.

Seria bo poder anar introduint els estiraments des de molt petits. Quan anem creixent, sovint hi ha dismetries òssies que causen els típics “dolors de creixement“. Els estiraments suaus i ben dirigits estarien molt indicats per paliar les molèsties i per assegurar un desenvolupament  harmònic del sistema múscul/esquelètic. En el cas que es practiqués algun esport també s´hauria d´adaptar l´esforç al morfotip del nen/na per tal de no causar lesions en les insercions tendino/òssies, que podrien arrossegar-se tota la vida (p.e. lesió de osgood schlatter en el genoll).

En la adolescencia i fins ben arribats els trenta, els estiraments són molt importants, tant si es practica esport com si no. Estem veient que amb les tecnologies modernes, cada vegada hi ha més sedentarisme i en posicions molt poc afavoridores per a tenir un bon equilibri corporal.

En l´edat adulta aquest sedentarisme encara és més important i si per qüestions laborals  no hi és, ens trobem que sovint les feines són d´esforç físic, amb moviments repetitius que provoquen un desgast articular i l´esgotament i contractura  d´uns grups musculars en detriment dels seus antagonistes.

En la tercera edat, els estiraments prenen una importància gran. L´aparició de l’artrosi(que no apareix d´avui per demà, sinó que es manifesten els simptomes a l’edat avançada) , fa que l´anquilosament del cos sigui notable; hi ha molt menys moviment i els òssos van perdent massa òssia amb el risc de fractures. Per tant, a banda ja dels estiraments, s´ha de fer una activitat física adequada a cadascú per tal de mantenir òssos i músculs en la millor qualitat posible. No oblidem que la funció fa a l´organ i no a l´inrevés.

Quins músculs s´han d´estirar ?  Doncs en principi tots els grups musculars, però si es fan dels grans grups, ja és suficient.

Si comencem per la meitat inferior del cos, aquests grups serien:

  • Glutis i piramidal
  • Quadriceps
  • Isquiotibials
  • Adductors
  • Bessons
  • Tibial anterior

Si continuem per la meitat superior, serien :

  • Trapezis
  • Dorsal ample
  • Paravertebrals
  • Pectorals
  • Abdominals
  • Psoas-iliac (aquest podriem dir que està en transicisió entre meitat superior i inferior).

Com es fan ?   Doncs el millor és posar-nos en mans de professionals (entrenadors o fisioterapeutes  ) perquè ens ensenyin com i de quina manera s´han de fer. Avui en dia a tots els clubs esportius, hi ha classes de stretching dirigides (queda molt bé, però jo en dic estiraments), que poden ser la millor forma de anar fent-los a perpetuitat, però el meu consell és, abans d´apuntar-nos a una classe, posar-nos en mans de  l´entrenador o el fisioterapeuta per tal de fer una bona valoració de les nostres necessitats i també per a l´ensinistrament personalitzat dels estiraments. Aixó últim és vàlid per a totes les edats.

Us animo doncs a què us estireu molt i molt bé per anar amb el cap ben alt i ben contents per la vida. Recordeu , “mens sana in corpore sano“

Voldria que us quedessiu amb una imatge molt coneguda i que hi penssessiu ben sovint per aplicar-la a la vostra vida.

Imatge :  Un gat estirant-se

Tingueu salut

 

► LA RESPIRACIÓ (Capítol I, per Josep Mª Barba) 

Segurament que moltes de les coses que us aniré explicant, les heu llegit o us les han dit més d´una vegada. Però penso que, com la pluja, mai n´hi ha prou.

Sempre parlaré des de la meva propia experiencia i de les fonts d´informació que vaig bevent. Ja fa uns quants anys que em dedico al món de la fisioteràpia, i en definitiva a la cura i al benestar de les persones, i aixó m´ha confirmat, o no, moltes de les coses que, a vegades, són vox populi.

Avui us diré que, és veritat: som una unitat de cos i de ment. La ment té un poder impressionant sobre el nostre cos. Tot el que la ment no pot “pair“, ho traspassa al cos, intoxicant-lo i arribant a enmalaltir-lo.

Hi podem fer res  ?

Molt i poc.

Quan dic poc, em refereixo a que sempre hi ha una part de la ment que s’escapa de la nostra propia voluntat. Aquest terreny és molt complicat, i com que no hi entenc massa, no hi entraré.

Quan dic molt, em refereixo a totes les eines, i en són moltes, que podem fer servir per tal de mantenir la nostra ment i el nostre cos acceptablement sa.

Us parlaré de com mantenir una ment, i per tant un cos, relaxats. Ho podem aconseguir mitjançant la respiració.

Hi ha tres coses molt bàsiques, però molt efectives per fer diàriament. Us asseguro que en menys d´un mes, fent-ho cada dia, en notareu els resultats.

El mètode l´anomenarem “tres per quinze“ (quedeu-vos amb aquest nom).

UN – Pel matí, abans d´alçar-nos del llit, farem quinze respiracions abdominals (inflant la panxa com els nadons), lentes i sempre amb pensament positiu davant del nou dia.

DOS – Durant tot el dia, hem de procurar trobar petits moments (de quinze segons només) per fer unes respiracions profundes, parant l’activitat que estiguem fent. Quantes més “miniaturades“ fem, millor.

TRES – Abans d´anar a dormir, fer quinze minuts de respiracions lentes i profundes, amb els ulls tancats sense que res ens distregui, amb l´intenció de predisposar el cos al descans. No ho hem de fer al llit per tal de no adormir-nos abans que s’acabin els quinze minuts.

Siguem constants . Dediquem-nos un temps per a nosaltres. Veureu canvis notables.

Anuncis