Les noves corrents educatives proposen que el seguiment de l’alumnat sigui el més personalitzat possible per tal que cada nen pugui adquirir l’aprenentatge de cada curs acadèmic segons el seu ritme evolutiu, tenint en compte els seus potencials específics i les seves peculiaritats. La innovació procura que aquest procés sigui el més motivador possible, però al final de tot plegat i per molt engrescadora que sigui la metodologia empreada, ha d’haver un registre real de l’activitat acadèmica que acaba puntuant als alumnes ja sigui mitjançant rúbriques,  exàmens convencionals,  treballs, exposicions orals o una barreja de tot plegat, amb una nota numèrica o en una qualificació estándart que cal assumir.

I aleshores ens adonem que per molt que ens hi haguem esforçat, per molt que haguem activat reforços, mesures i protocols,  hi ha determinats alumnes que no assoleixen els mínims exigits , la qual cosa pot provocar frustracions i neguits familiars importants que costen de gestionar.

Perquè quan un alumne acaba suspenent o no obté el resultat desitjat, se’ns plantegen diverses qüestions. A saber…

1.- Hi ha alumnes que han treballat amb constància al llarg del curs, s’han implicat amb profunditat i, a sobre, ho han sabut expressar… Han de tenir la mateixa nota que algú que també s’ha esforçat molt  però que per una dificultat d’aprenentatge no ho ha pogut demostrar tant com caldria?…

2.- Per altra banda… Són equivalents les notes amb o sense protocols? Em refereixo… És el mateix un  NOTABLE obtingut sense cap protocol que un NOTABLE obtingut amb protocol de dislèxia, per exemple? (on en els exercicis escrits no es té en compte l’ortografia o hi ha un examen oral complementari). Cal fer-ho constar o no és necessari?

3.- És correcte graduar el procés d’aprenentatge en assoliment satisfactori, notable o excel·lent (actual gradació de la Primària)?

4.- Un sol mestre dins d’una aula pot tenir en compte totes les consideracions que cada alumne individual mereixeria?

5.- Són justes les notes? Es podrien eliminar?

6.- És just plantejar una Educació Obligatòria sense classes magistrals i sense exàmens i que després els alumnes es trobin amb un sistema  que no s’ajusta amb aquesta realitat i hagin d’entrar en un procés com la selectivitat on la nota adquireix una importància vital??

7.- Cal abolir la memorització en l’obtenció de resultats acadèmics?

En fi… Els dubtes són infinits i la polèmica està servida, però per molta innovació educativa que portem a terme i per molts canvis que proposem, aquest juny els alumnes i les seves famílies seguiran pendents dels resultats acadèmics finals .

I tot s’acabarà reduint a la pregunta de sempre:   I tu… què?   Què has tret?

I és que al final, els resultats s’acaben imposant i la realitat és que els reforços personals que alguns alumnes tenen o els protocols que altres segueixen, no són sempre suficients per assolir el nivell de determinada matèria.

Això sempre ha estat així i cal lluitar per assumir-ho i per mirar de posar-hi remei sense dramatitzar, perquè ni  les qualificacions són el més important, ni en aquesta vida tots hem d’acabar anant a la Universitat. I tan important és ser un bon metge, com un un bon electricista, un gran actor o un esportista professional. La qüestió és trobar el camí i la manera de gaudir del procés!

Així doncs, mentre encara existeixin les qualificacions, afrontem els resultats acadèmics dels nostres fills i dels nostres alumnes de la millor manera possible. Com a pares i com a mestres hem de recordar que la nostra objectivitat els ha d’ajudar a gestionar aquests resultats i a donar-los seguretat siguin quins siguin. La nostra manera de reaccionar els ajudarà força a enfocar la situació i a entomar-la de la manera més positiva possible. Siguem objectius i no maquillem la realitat. Han d’entendre que ni són els pitjors quan suspenen, ni els millors quan treuen excel.lents.

I si els resultats no han estat els esperats, serà el moment d’analitzar el que ha passat i mirar de veure com podem posar-hi remei, perquè la vida acadèmica és molt llarga i sempre hi ha marge de maniobra per millorar, per buscar ajut extern o per canviar el rumb.

I si bé és veritat que el sistema en ocasions premia a qui obté els millors resultats, també hem de recordar que en el món tothom hi té cabuda i que els bons resultats no són garantia de res.

Si voleu aprofundir sobre la polèmica al voltant dels resultats acadèmics, podeu llegir l’article Avaluacions, notes i resultats: cap a una escola-empresa, publicat al Diari de l’Educació a principis d’any.

Bon dimarts, bona setmana i bons resultats de final de curs a tothom!

 

Anuncis

2 thoughts on “Resultats acadèmics: neguits, protocols i famílies decebudes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s