Sempre s’ha dit que la de mestre és una professió que requereix de vocació absoluta per part dels candidats que la volen exercir. En dono fe, i la majoria de docents que conec són també del parer que deu ser complicat ser mestre si no tens una vocació clara per ser-ho.

Fa dècades, la nostra professió tenia un prestigi innegable. El mestre encarnava l’autoritat i no es discutien gens ni les seves decisions ni la seva manera d’enfocar els aprenentatges.  Però els temps han canviat i la figura del mestre ja no és tan rellevant com ho era abans i en alguna ocasió, fins i tot és el centre de crítiques d’una part de la societat que sembla haver-se convertit en una experta en educació i pedagogia. Però tot i amb això, el cert és no es discuteix massa la seva importància, perquè el mestre acompanya a les criatures en el seu procés d’aprenentatge i incideix en la seva educació de forma evident i per aquesta raó la seva figura ha estat objecte d’estudi al llarg de la història.

Sí… Molts han estat els filòsofs, pedagogs i sociòlegs que han mirat d’analitzar les característiques dels mestres i disposem d’estudis que han classificat els docents en diverses tipologies segons la seva manera de fer i segons la relació que estableixen amb els seus alumnes. A continuació us exposem un resum de les classificacions més reconegudes. Penseu en els mestres que tenen els vostres fills, en els que vosaltres vau tenir de petits, o en vosaltres mateixos si excerciu de docents actualment, a veure si reconeixeu o si us reconeixeu en algun d’aquests perfils:

  • Segons Kerschensteiner, pedagog alemany (1854-1932) creador de l’escola del treball i organitzador de l’escola activa, hi ha 4 grans tipus de mestres. A saber:

1.- L’educador angoixat: que paralitza sempre la iniciativa dels alumnes per por a que el control se li escapi de les mans.

2.- L’educador indolent: que dóna plena llibertat als seus alumnes, perquè no sap com tenir el control de l’aula i, al menys, els vol tenir contents.

3.- L’educador ponderat: que aconsegueix l’equilibri entre l’autoritat i la llibertat que dóna als alumnes (sense deixar de banda l’ensenyament tradicional)

4.-L’educador nat: que té el sentit pedagògic en el seu ADN i que, amb paciència, aconsegueix el control de l’aula atenent al màxim possible les necessitats individuals de cadascun dels seus alumnes.

  • Per Caselman, en canvi, la classificació és molt més senzilla. Segons ell i ha dos tipus de mestres bàsics:

1.- Profesor logotrop, que li dóna molta importància a la cultura. La seva preocupació fonamental és instruir procurant entusiasmar als seus alumnes.

2.- Profesor paidotrop: S’interessa més per l’alumne en si i per la seva formació en valors.

  • Però la classificació més sucosa és la d’Adelaide Lisboa de Oliveira, pedagoga, periodista i escriptora brasilera (1904-2006). És molt més extensa i no té desperdici. Segons ella, els perfils de profes més destacats són…

1.- El brillant: Li preocupa més l’efecte que produeix en els seus alumnes que el seu aprenentatge.

2.- L‘escrupulós: S’interessa en excés per la disciplina i la normativa, deixant de banda el veritable aprenentatge.

3.- El simple professional: Dóna classes perquè alguna cosa ha de fer per guanyar-se la vida.

4.- L’eufòric: Creu que tots els alumnes són brillants a la seva manera.

5.- El displicent: Mai aconsegueix portar les qüestions burocràtiques al dia.

6.- El depressiu: Es queixa per tot i només veu la part negativa del sistema educatiu.

7.- El poeta: Té una visió molt romàntica de la figura del mestre .

8.- El desconfiat: Creu que els alumnes sempre tracten de prendre-li el pèl.

9.- L’absorbent: Busca l’ admiració dels seus alumnes per sobre de totes les coses.

10.- El suggestiu: seria el tipus ideal de professor. Transmet ideals, entusiasme i procura que els seus alumnes gaudeixin amb l’aprenentatge

11.- El teòric: profe de gran cultura, per a qui educar és instruir.

12.- El pràctic: profe que busca assolir un màxim de resultats amb un mínim esforç. Dóna molta importància al métode i a la tècnica.

13.- L’ esteta: Considera que educar és com crear una obra d’art. Sap motivar a l’alumnat.

14.- El social: professor comprensiu, pacient i consagrat interiorment a la professió. Sap crear un bon clima a l’aula i ensenya als alumnes a tenir una actuació positiva a la societat.

15.- L’autoritari: docent que manifiesta la seva superioridad constantment. Imposa més que educa.

16.- El religiós: professor seriós i responsable. Preocupat en excés per la formació espiritual de l’alumnat.

N’hi ha d’altres estudis realitzats; però són semblants als anteriors i els deixarem de banda per centrar-nos en la classificació definitiva, la menys objectiva de totes, la que menys base científica té, però la que ha imperat sempre en totes les aules i passadissos de totes les escoles del món. Els qui ens dediquem a la docència sabem perfectament que aquesta és una classificació real com la vida mateixa i l’assumim amb una barreja de ressignació i bon humor perquè abans de ser mestres, nosaltres també hem estat alumnes, per tant, sabem el pa que s’hi dóna.

  • Així doncs, i segons els nostres alumnes, els profes podrien classificar-se en…

1.- L’heroi: Quan el nen o nena encara és ben petit i veu al seu mestre com un model a seguir. Busca sempre la seva aprovació perquè és un referent absolut i tot allò que diu, va a missa.

2.- L’enrotllat: profe proper i carismàtic. molt estimat pels nens, tot i que de vegades corre el perill de ser tractat com el col·lega que no és.

3.- El friki: profe extravagant i peculiar. Depèn de com enfoqui la seva relació amb els alumnes, pot ser objecte de burla o, pel contrari, pot resultar un referent admirat per la seva autenticitat.

4.- El muermo/plasta: l’avorriment personificat. El típic profe que només dir bon dia ja et fa badallar.

5.- El tecnològic: Sempre a la última. Coneix les noves tendències i no té por de provar mètodes nous a l’aula.

6.- El profe de tota la vida. Segueix la normativa, potencia l’esforç i sempre utilitza les mateixes rutines.

7.- El profe que tots voldríem tenir: Perquè connecta, perquè s’ho guanya, perquè li agrada la feina que fa i els alumnes ho noten. Perquè s’imposa sense intimidar i perquè s’implica en el que fa.

I és així com acabarem el post d’avui. Donant molts ànims a tots els mestres del món mundial per haver escollit aquesta professió. Perquè serem millors o pitjors, tindrem dies més o menys encertats i no sempre serem del grat de tothom; però estem fets d’una altra pasta i ningú ens pot negar que la nostra dedicació sovint va molt més enllà de la jornada de feina que ens toca fer. Així és com ha de ser i com, en el fons, ens agrada que sigui. Gràcies a tots per la vostra feina i a seguir endavant, que pel que sembla, la situació actual promet i hem d’estar al peu del canó, com sempre.

Bona setmana!

 

Anuncis

2 thoughts on “Tipus de mestres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s