Les aules són com la vida mateixa: diverses i plurals. Ha estat així sempre, però anys enrera, aquesta pluralitat no es contemplava com a tal, de manera que els mestres feien classe en aules de fins a 40 alumnes sense adaptar continguts, sense suports addicionals i sense tenir en compte les diversitats concretes a l’hora d’avaluar els seus alumnes. Tot i això, fins i tot quan els noms de TDH, dislèxia, Asperger o TDA encara no estaven ni inventats, ja hi havia bons mestres que eren sensibles a aquestes realitats i actuaven en conseqüència. Eren altres temps. I el prestigi del mestre era reconegut sense qüestionar massa la forma d’ensenyar que tenia.

Avui en dia tot això ha canviat. Actualment, la Medicina i la Psicologia han demostrat l’existència de determinats transtorns o dificultats cognitives que es diagnostiquen i que ens ajuden a entendre millor als alumnes que les pateixen i les seves peculiaritats.

Així doncs, actualment, en una aula de 25 alumnes és fàcil que puguin coincidir diversos casos d’alumnes amb diagnòstics concrets: dislèxies, TEA (Transtorn de l’Espectre Autista), TDA/TDAH (Dèficit d’Atenció amb o sense hiperactivitat) transtorns de la personalitat, problemes de mobilitat, o casos de possibles nouvinguts, o d’alumnes adoptats amb seguiments psicològics externs o d’altres amb altes capacitats…

Davant d’aquesta realitat, les escoles procuren facilitar recursos, personal addicional o protocols d’actuació als alumnes amb necessitats educatives especials al llarg de la seva escolaritat. Els mestres són coneixedors d’aquestes actuacions i tot i l’ajut valuosíssim que reben dels especialistes i de la formació que l’escola els acostuma a oferir, al final, són ells els responsables directes que aquestes mesures s’apliquin dins de les aules en funció de les necessitats de cada cas.

Damunt del paper, tot aquest paquet d’actuacions, protocols i mesures estan molt bé i el cert és que ens ajuden molt a entendre millor als nostres alumnes, a reforçar el seu rendiment en alguns casos o a aconseguir una millor integració dins l’aula de molts d’ells. Però també és cert que, de vegades, la burocràcia administrativa que hi ha al darrera de tots aquests protocols i el desgast que suposen aquestes atencions individualitzades simultànies, sovint desborden al mestre i de vegades no acaben de deixar suficientment satisfetes a les famílies.

Per entendre la situació, només cal veure algunes de les responsabilitats i situacions que un mestre ha d’abordar  en una jornada laboral qualsevol:

  1.- Atendre al llarg del dia, i mentre imparteix classe, les necessitats específiques de cadascun dels alumnes que té a classe i que requereixen d’una atenció especial i aplicar els protocols corresponents, tenint en compte que en una mateixa classe, de vegades hi ha 4 ó 5 protocols diferents.

  2.- Atendre al llarg del dia, i mentre imparteix classe, les necessitats específiques de la resta d’alumnes que també mereixen ser atesos amb la mateixa intensitat que els primers.

  3.- Fer front a situacions puntuals que es donen habitualment: un termòmetre que cal posar, alguna baralla o discussió en la que cal intervenir, algun problema de comportament que cal recriminar, alguna pronunciació que cal corregir, o alguna situació temporal i particular que cal atendre (gelos pel naixement d’un germà, tristesa per la mort d’un avi, ràbia per la separació d’uns pares…)

  4.- El registre burocràtic de les visites amb les famílies, els especialistes, els terapeutes, els psicòlegs, logopedes o personal de suport que intervenen dins d’una aula.

  5.- La realització de programacions, revisions d’àrea, elaboració de material i correccions de feines i el posterior registre burocràtic que tot això també suposa.

  6.- La utilització de diferents metodologies i la familiarizació amb el seu ús, amb totes les hores de formació i d’assaig-error que això suposa.

  7.- La distribució equitativa del temps que dediquem als alumnes, per tal de no afavorir més a uns que a uns altres i que ni alumnes, ni famílies et puguin recriminar res.

  8.- L’exposició constant a la que ens veiem sotmesos per part d’una societat que s’ha convertit en una experta en educació de la nit al dia i que, en alguns casos, qüestiona els deures que es posen, les línies educatives, els exàmens, les correccions, les metodologies, les normatives d’aula o les vacances dels mestres.

  9.- Les reunions inacabables: de tutors, de cicle, de claustre…

10.- Els canvis continuos d’unes lleis educatives que són elaborades per gent que mai s’ha posat al capdavant d’una aula amb 25 criatures o  35 adolescents amb hormones alterades.

Conclusió: la realitat ens desborda; però estem tan acostumats a que així sigui, que pràcticament no diem res i assumim allò que se’ns imposa sense xistar massa. I tot i que l’engranantge en el ens trobem immersos de vegades ens ofegui, nosaltres, entomem i seguim endavant, perquè així ho hem fet sempre i ja no qüestionem ni els despropòsits més evidents d’un sistema que no sempre sap donar resposta als canvis que la societat experimenta.

Però com que des d’aquest post, sempre volem veure la part positiva de les coses, acabarem dient que la professió en general i els nostres alumnes en particular ens enganxen, ens fan sentir bé i són una font inesgotable d’experiències enriquidores. I tot i que és cert que actualment la nostra feina està molt desprestigiada, també és veritat que, en molts casos, les famílies ens recolzen, ens respecten i ens estimen i algunes, fins i tot, ens ho demostren i ens ho comuniquen!!!!

Tenim la sort de treballar en allò que ens agrada i, malgrat els percentatges, les dimensions, els àmbits, els protocols i les rúbriques d’avaluació, sabem que tirarem endavant amb el millor dels humors possibles, perquè en el fons, tenim 25 bones raons en forma d’alumnes que ens ajuden a fer-ho!

Així doncs, molts ànims i bona setmana!!!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s