Avui parlarem dels conflictes típics que es poden donar en qualsevol aula del món o en qualsevol parc infantil quan es troben diversos nens que comparteixen interessos i espais i que provoquen enfrontaments concrets de convivència.

És important no confondre aquests conflictes amb el bullying. El bullying és una acció molt seriosa que comporta una agressió física o verbal reiterada contra algú i que pretén minar l’autoestima de l’altre de forma intencionada, però no és el tema que avui ens ocupa.

Avui simplement ens referim a les “agressions” amb les que es poden trobar els nostres fills o alumnes, dins d’una aula en particular o a la vida en general i que no són especialment malintencionades, però que poden provocar malestar a qui les pateix.

A l’escola poden ser unes quantes i molt variades (en forma de mossegades o esgarrapades quan són més petits, patades intencionades al pati quan en ple partit de futbol ens insulten, empentes quan estem a la fila i se’ns han colat, mirades de despreci, paraulotes o burles diverses), perquè compartir espais, dominar els egos quan es troben en un pati o controlar emocions i sentiments, són aspectes de la vida que costen molt de gestionar. Perquè en definitiva això és la convivència i ningú ha dit mai que hagués de resultar fàcil…

A les aules de parvulari, els conflictes són constants, perquè les primeres relacions socials tenen un alt component d’acceptació de l’altre que costa molt d’assumir. Però en qualsevol edat, quan hi ha una “agressió” entre dos o més alumnes i el mestre pregunta a un d’ells perquè ha pegat o ha insultat a un company, invariablement l’alumne justifica el comportament agressiu explicant el que l’altre ha dit o fet prèviament.

Perquè la resposta del “i tu més…” és la que més vegades s’utilitza per argumentar les actuacions “més violentes” i la que esgrimim per defugir la nostra responsabilitat en els conflictes, la qual cosa és comprensible quan es tracta dels nens més petits, però hauria de ser inadmissible quan fa referència a persones adultes.

Els mestres estem acostumats a viure situacions d’aquesta mena a les escoles i quan es donen, sempre intentem ajudar als nostres alumnes a resoldre-les utilitzant la paraula. És una tasca que necessita molta constància i que requereix d’una postura neutral per part de l’adult i un anàlisi continuo de les situacions que es van repetint dia rere dia, però que formen part del procés inevitable d’aprenentatge.

No ens hem d’escandalitzar excessivament quan aquestes “agressions” es donen, però sí que ens cal ser contundents. Al nen, tingui l’edat que tingui, li ha de quedar molt clar que no té cap dret a pegar o a insultar a un company i els pares, en aquests aspecte, juguen un paper fonamental.

Perquè la manera com tractem els altres, forma part del caràcter de cadascú, però també pot tenir un component adquirit a casa. Per això és important l’actitud dels pares quan els nens estan presents. Així doncs, cal tenir en compte determinades consideracions que han d’ajudar als nostres fills a tractar bé als altres i, sobre tot, a saber respondre quan ells mateixos no són tractats com caldria, per molt petita que sigui “l’agressió”:

1.- Recordem la nostra influència com a adults que som. No oblidem que els nostres comentaris sobre qualsevol fet quotidià són els que ells transmetran a la resta de la gent quan nosaltres no estem presents. El que ens escolten dir pot encoratjar al nostre fill  a burlar-se posteriorment d’algú de la classe que és d’un equip de futbol diferent al nostre, que actua d’una altra manera en una situació determinada o que té una opinió diferent a la que tenim a casa.

2.- Si són ells els qui pateixen l’insult o l’agressió en forma de cop, empenta o patada, els hem d’oferir eines en forma de frases que poden utilitzar per donar resposta, insistint que s’han de mostrar ferms quan les utilitzin:

“Escolta, jo no t’he insultat i tu no tens per què insultar-me a mi… Si estàs enfadat, m’ho dius.” 

“No em donis patades, perquè encara que t’enfadis no tens cap dret a pegar-me..” 

“Marxo perquè m’estic/estàs posant nerviós i ens acabaran castigant a tots dos…”

 3.- Recordem als nens que demanar perdó és una bona manera de concloure els episodis on hi ha hagut una “agressió”; però el perdó no sempre és suficient. Si és sincer, ha de servir per prendre nota de cara a possibles conflictes posteriors; si no ho és, no serveix per resoldre res.

  4.- Cal fer entendre als nens o nois que quan dues parts entren en conflicte, no acostuma a passar que la “culpa” de tot plegat la tingui només una de les parts. Caldrà introduir el concepte d’autocrítica per veure què podríem haver fet d’una altra manera i reconèixer els propis errors.

  5.- I de vegades, també és bo recordar que entestar-nos en dialogar quan estem obcecats no sempre dóna bons resultats i que no cal “fer-nos amics” de tothom a qualsevol preu, per tant, allunyar-nos momentània o temporalment de la persona que ens ofusca, és una solució que ajuda a atemperar els ànims.

Amb tot,  no hem d’oblidar que els conflictes són situacions molt difícils de gestionar per un nen i quan passen, el millor és aconsellar-los la intervenció d’un tercer (a poder ser adult) que els ajudi a resoldre la situació. Quan els nens són petits, és impossible que ells mateixos gestionin la frustració, donat que la reflexió no forma part de la seva manera d’actuar, per tant, caldrà tenir molta paciència i comprensió perquè aprendre a respectar l’altre, a compartir i a renunciar és un procés llarg que no resulta gens fàcil.

Finalment, i sobre tot, cal remarcar sempre que el menyspreu és molt pitjor que la falta puntual de respecte. Quan menyspreem a qui tenim davant o menyspreem les seves opinions o les coses que per l’altre són importants, pretenem humiliar-lo i la humiliació MAI hauria de formar part de la convivència entre les persones.

Els adults tenim un paper fonamental en l’actitud davant la vida que prendran els nostres fills i els nostres alumnes en el futur. Nosaltres influïrem força en les seves respostes quan entrin en conflicte i, sobre tot, de nosaltres depèn també, quin és el tracte que ofereixen a les persones amb les qui han de conviure. Hem de ser sempre un bon exemple i un referent.

Aquests enllaços us poden donar eines per ajudar als vostres fills a ser més assertius i a saber què fer si “peguen” o “són pegats” per altres en un moment determinat.

http://juditteixidorpsicologa.com/2015/02/19/si-et-peguen-tu-torna-thi/

http://totnens.cat/nens-que-peguen-com-hem-dactuar/

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s