Des que el món és món, la Història ens ha demostrat la força dels col·lectius que es formen en totes les societats. Els col·lectius ens empoderen perquè no hi ha res més gratificant que formar part d’un grup, crear vincles i identificar-nos amb una manera de fer, de pensar i, sobre tot, de sentir.

I la Història també ens ha demostrat sempre que, quan els sentiments i els ideals d’un col·lectiu topen frontalment amb els del col·lectiu amb qui comparteix territori, la confrontació està servida i s’acaben complicant les coses de mala manera.

I en aquestes estem actualment, cadascú amparant-se en el seu col·lectiu particular i defensant-se d’allò que considera legítim, just i obvi.

Quan això passa, els grups s’acaben fent cada vegada més forts i afiancen postures cada vegada més allunyades perquè, curiosament, per molt oposats que siguin, tots els col·lectius parteixen sempre dels mateixos raonaments:

1.- Es creuen amb la possessió absoluta de la veritat i la raó.

2.- Es veuen legitimats per imposar als altres allò que veuen tan obvi.

3.- Consideren que els altres, a diferència d’ells, estan manipulats  i no saben veure allò que resulta tan evident.

I en el moment en què els col·Iectius enfrontats pugen el to dels seus discursos, sempre n’apareix un de nou: el dels qui no es senten identificats amb cap dels dos anteriors… Són els més desangelats, perquè a diferència dels altres, no tenen banderes, no es senten units de forma especial i no tenen més motor que la perplexitat… Volen aportar calma i acaben rebent per part de tothom al ser qualificats de cagadubtes, tebis i desagraïts vers el territori que, curiosament, també és el seu i del qual formen tanta part com els altres.

I enmig de tot aquest panorama, que actualment és el nostre, ens trobem amb el col·lectiu més important de tots: el dels nostres fills i els nostres alumnes, que segueixen prenent nota de tot plegat i no es poden quedar al marge de tot allò que passa al seu voltant.

Ells, els nens, adolescents i joves d’avui  també estan immersos en un dels col·lectius als quals hem fet referència, adoctrinats per l’entorn familiar del qual formen part, com no podria ser d’altra manera. Fan seus els eslógans o consignes que aquests dies s’escolten pels carrers i canten amb orgull i emoció determinades cançons segons formin part d’un grup o d’un altre. I en tenen tot el dret. Només faltaria…

I quan arriben a l’escola, comparteixen aula amb els companys de classe, com nosaltres ho fem amb veïns i companys de feina. I com nosaltres, es troben amb gent dels altres col·lectius amb qui han de conviure de la forma més pacífica i respectuosa possible. I ho aconsegueixen en la majoria dels casos, perquè el diàleg i el respecte impera en la majoria de les escoles d’arreu.

I és aquí on apareixem nosaltres, els mestres i professors de les escoles que, en contra del que molts mitjans publiquen, som els qui ens trobem amb la tessitura d’haver de temperar la situació que es viu fora de les parets de les aules.

Que ningú es confongui… Els mestres no adoctrinem… Prou feina tenim amb la que està caient…!!! Els nostres alumnes ja venen adoctrinants de casa i és lògic que així sigui. La nostra funció simplement és la d’estar amb ells en aquests moments que ens ha tocat viure, aportar serenor i calma i recordar a tothom que a l’escola s’hi va per conviure i per  aprendre. Per aprendre dels altres i amb els altres.

I com a mestra que sóc, agraïria profundament a tots els tertulians, periodistes i polítics que parlen sobre la feina que fem els mestres a les escoles, que abans de parlar s’informessin una mica; és possible que individualment hagi hagut algun comentari inoportú d’algun docent en alguna escola (en totes les professions i àmbits passa);  però l ’objectiu dels mestres ara i sempre, és treballar amb els seus alumnes els valors de la tolerància, el companyerisme i el respecte vers els altres. I en això estem. Sempre.

Que ningú oblidi que els mestres tenim cura dels alumnes que any rere any passen per les nostres aules, sigui quina sigui la seva procedència, el seu gènere, la seva raça, religió o ideologia i la immensa majoria de nosaltres, com a col·lectiu que també som, tenim molt clar que així ha de ser i treballem cada dia per mirar de fer-ho possible.

Bona setmana i molts ànims per afrontar els dies convulsos que han de venir!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s