La Història, encara que se’ns oblidi, s’escriu dia a dia i s’escriu, sobre tot, de forma col·lectiva. Aquests dies, els qui vivim a Catalunya, ens enfrontem a la nostra realitat quotidiana amb un ull posat en tots els aconteixements que van succeint al nostre voltant amb la certesa d’estar vivint un moment històric en primera persona.

Catalunya és el nostre epicentre i la realitat que ens envolta ens recorda a tota hora que el moment actual és extraordinari, i si bé és cert que  no som el melic del món i que en altres indrets del planeta el que ens passa a nosaltres pot ser considerat pura anècdota, la veritat és que la intensitat política i social d’aquestes últimes setmanes està arribant a uns extrems inusuals que no podem obviar.

I els nostres fills i els nostres alumnes formen part d’aquest moment. I ells també observen l’entorn i escolten les nostres opinions al respecte i la dels mitjans de comunicació, perquè el bombardeig continu d’informacions és difícil d’ignorar.

Segons l’edat dels nens o dels joves, la seva reacció davant el que veuen va variant. Així, els més petits no manifestaran massa curiositat, perquè troben que la situació no forma part dels seus interessos; però a mida que són més grans, opinaran per mimetisme del que escolten a casa i si ja són adolescents, és possible que fins i tot, vulguin prendre part activa de la mobilització social que s’està vivint als carrers de Catalunya aquests dies.

Davant d’aquesta situació, crec que no podem obviar la responsabilitat que tenim com a adults, especialment si tenim al nostre càrrec a fills o alumnes que estan immersos en aquesta realitat. Personalment visc la situació amb intensitat i força interès, però  professionalment, em sento una mica desconcertada. Desconcertada, perquè m’he passat la vida laboral explicant als meus alumnes que sempre cal respectar les idees del altres, que el diàleg és sempre la solució i que parlant, la gent sempre arriba a acords. I ara veig que les coses no són com jo he predicat sempre i em trobo sense arguments.

A l’escola, reiterem dia rere dia que cal sempre respectar els pensaments, sentiments i creences dels altres, però… Què cal fer quan un creu que sistemàticament els altres no respecten els nostres? Què passa quan les paraules desobediència, intolerància, imposició o pressió formen part de la nostra vida quotidiana i es pronuncien a tota hora en qualsevol mitjà de comunicació? Com ho fem quan les postures d’uns i altres s’amparen en unes lleis que tant uns com altres consideren inacceptables? Com els hi diem als nostres alumnes que els adults no saben arribar a assolir els acords que tant prediquen?

A priori, hauria de ser fàcil perquè la via democràtica sembla l’única via possible… Però aleshores, com pot ser que una meitat de la població consideri que votar és democràtic i l’altra meitat consideri que votar pot ser antidemocràtic si no es fa seguint unes lleis establertes?????

Afortunadament, a classe, els meus alumnes no em pregunten totes aquestes qüestions, i si ho fessin, tampoc no dependria pas de mi trobar les respostes, però m’agradaria pensar que la cosa no hauria de ser tan difícil com sembla.

Sigui com sigui, el cert és que la situació concreta que estem vivint a casa nostra crea preocupació i no està deixant indiferents a les famílies; i és important que tinguem en compte que la nostra reacció com a adults, el vocabulari que utilitzem i les nostres actituds, poden condicionar molt el parer i l’actitud dels més petits i és important saber mesurar-nos, si més no, perquè quan ells parlin o es manifestin en un sentit o en un altre, ho facin amb el respecte que no tots els adults saben mostrar.

En aquest post d’avui no tinc enllaços per consultar… No tinc teories de ningú que ens puguin il·luminar, perquè diguin el que diguin, està clar que tothom seguirà pensant el que pensa. Només m’agradaria recordar que el present que envolta als nostres fills i als nostres alumnes  no és massa encoratjador:

Corea del Nord , la crisi econòmica, la immigració que continua, els terratrèmols de Mèxic, els yihadistes que segueixen lluitant per aconseguir un regne que ells consideren legítim…

Tot això està passant. Ara i avui. La història és més trepidant que mai i els  nostres alumnes han d’aprendre a viure immersos en aquesta realitat que avui els oferim.

I donat que aquest blog va néixer amb la intenció de donar un enfoc positiu a les coses que ens passen a la vida i donat que no és pas la meva intenció de ser catastrofista, voldria acabar la reflexió d’avui amb uns missatges positius i esperançadors dedicats als nens d’avui, que han de ser els adults que demà portaran el món:

1.- Que la via pacífica segueixi sent sempre el camí.

2.- Que la Història sempre ens ha demostrat que després dels moment de crisi, venen els canvis que ens fan evolucionar a tots com a persones.

3.- I que en el fons, és important lluitar sempre per allò que un creu que és just i trobar la manera d’arribar a consensos sense imposicions.

Caldrà confiar, doncs, en què finalment, el sentit comú s’imposi i les lliçons que ens ha donat la Història hagin servit per no cometre de nou els mateixos errors que es van cometre en un passat no tan llunyà.

I… abans de marxar, us comparteixo una imatge que l’Eva Piquer va tuietejar un dia d’aquesta passada setmana… La trobo tan gràfica i tan encertada, que no me n’he pogut estar d’afegir-la al post d’avui:

six nine

“Que tu tinguis raó, no significa que jo estigui equivocat… L’únic que no has fet és mirar la vida des del meu costat”

Que tinguem tots una bona setmana, que promet ser intensa com poques!

 

Anuncis

2 thoughts on “Moments històrics

  1. Un cop més Eva has fet un post molt assenyat, m’ha agradat molt la teva reflexió!!! Algú té contactes per fer-lo arribar a …..???????????
    Eva, espero ja amb ganes el proper!!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s