És evident que aquest inici de curs no és igual a qualsevol altre. La situació política i social que estem vivint és molt peculiar i no us puc negar la meva preocupació.

Els preparatius per l’inici han estat tan intensos com sempre: retrobament amb els companys, reunions, organització d’aula, programacions, revisions d’àrea, cursets formatius, implantació de noves metodologies…  Ens hem retrobat amb la intensitat de cada any, amb la peculiaritat que alguna cosa diferent es respira a l’ambient i és aquí on radica la preocupació de la que us parlava a l’inici del post.

Preocupació perquè l’impacte de l’atemptat a Barcelona és molt recent i tots estem encara molt tocats. Als claustres n’hem fet referència i tots som conscients que és un tema que forma part de la nostra realitat i de la dels nostres alumnes, i haurem d’estar atents a les seves reaccions al respecte, a les seves pors i als seus dubtes.

I preocupació, perquè la situació política actual de Catalunya és tan intensa que serà difícil començar el curs esquivant-ne les referències, i probablement ens trobarem amb situacions o comentaris a classe que potser no podrem passar per alt.

I no és que fer-ne front ens espanti… En absolut! De fet, els mestres sabem que l’escola és un petit món i l’aula és un lloc idoni per abordar qualsevol situació, perquè les aules del món són un reflex de la vida mateixa i, amb diàleg, totes les qüestions es poden parlar, analitzar o debatre, encara que la realitat actual sembli evidenciar el contrari.

El que realment és preocupant és com pot afectar als nostres alumnes tot el que està passant fora de l’aula, perquè ells són testimonis directes de la realitat i veuen que quan l’ambient s’enrareix i es crispa, els adults no som sempre capaços de trobar una sortida als conflictes que es plantegen.

Per tant, tal com està el panorama, els mestres ho tenim un pèl cru, perquè intentar fomentar el diàleg en un món on costa tant parlar, costarà una mica de dur a terme.

Però, com tothom sap, els mestres estem fets d’una altra pasta. Som tossuts. I sempre hem cregut que un món millor és possible. I serem capaços de deixar de banda les crispacions i conflictes externs per concentrar-nos en el món particular que tindrem dins de cadascuna de les nostres aules. I trobarem la manera de donar resposta i d’atendre a cadascuna de les realitats que ens trobarem a classe. Al menys, ho intentarem com sempre fem.

Perquè des de l’escola, sempre, absolutament sempre, hem defensat que el diàleg i el respecte als altres són poderosos. I sempre hem apostat per parlar i debatre quan hi ha conflicte. I ho seguirem fent. De nosaltres depèn demostrar que dins de les classes no hi ha banderes, ni races, ni diversitats que no siguin integrables. I per molt que les coses es torcin i en la vida real hi hagi amenaces, faltes de respecte, desobediències o inflexibilitats diverses, nosaltres seguirem lluitant per la mediació, el diàleg i la via pacífica per garantir la bona convivència a classe. I sempre, sempre, sempre, apostarem per fomentar l’escolta activa i l’empatia i per mirar de respectar els qui no pensen com nosaltres.

És cert que a nivell social, aquest curs que ara comença és especialment complicat:

1.- L’amenaça yihadista segueix sent un fet real (l’alerta 4 sobre 5 no ens ha de condicionar la vida; però tampoc sembla que sigui una dada que hauríem de passar per alt).

2.- La crispació política que es viu a Catalunya està arribant a un punt on el consens costa de veure.

3.- Les pateres continuen arribant a les nostres costes i segueixen venint plenes de refugiats.

4.- El canvi climàtic i les manifestacions naturals (terratrèmol a Mèxic, huracans diversos, sequeres… ) ens recorden contínuament que ens cal ser conscients de la nostra realitat: no som el melic del món i ens caldria cuidar molt més el nostre entorn.

5.- I els polítics que realment tenen el poder (fem una ullada a USA i una altra a Rússia, Xina o Corea del Nord), no sembla pas que estiguin pel camí del diàleg o l’empatia.

I enmig de tot aquest panorama, comença un nou curs un altre cop. Però, com sempre, mirarem de ser positius i deixarem de banda la preocupació que tota aquesta realitat suposa, per fer la nostra feina: mirar de contribuir a que els nostres fills i els nostres alumnes tinguin un món millor. Se’l mereixen. Els demostrarem que cada aula és un món en miniatura on tothom hi té cabuda i que així hauria de ser fora. Ells són la nostra esperança, els qui en un futur no han de fer distincions entre les persones, sigui quina sigui la seva ideologia i la seva procedència.

Per tant, els mestres, que som legió, lluitarem, com fem sempre, per tal d’aconseguir que el curs que ara comença sigui un èxit.

Tenim feina, però som molts els qui volem desfer els bàndols i arraconar d’una vegada per totes l’odi, la ràbia i la crispació.

Molt bon inici de curs a tothom i en especial, molts ànims per a totes les escoles de Ripoll!!!

Endavant que fa pujada!!!!!

I aquí us deixo un minivideo per  passar als vostres alumnes aquesta primera setmana de curs: JUNTS PODEM CANVIAR EL MÓN: https://www.youtube.com/watch?v=3t5HctvXH6I

Espero que us agradi!

 

Anuncis

2 thoughts on “Inici de curs i política

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s