I per fi, després de 9 llargs mesos de curs acadèmic, arriben les vacances. Desitjades per alguns: alumnes i mestres que arriben a aquestes alçades de curs amb les energies mermades; i temudes per altres: pares i mares que preveuen unes setmanes difícils de gestionar a nivell d’horaris mentre ells encara treballen. I aquí és on cada any comencen els problemes: abusem dels avis? Si tenim recursos suficients, els apuntem a  un casal? Campaments? Anglès? Campus esportius? Fem un esforç i els organitzem una estada a l’estranger?

Les agendes familiars es converteixen en un autèntic trencaclosques difícil de gestionar a diferents nivells, perquè la despesa econòmica que suposa no sempre està a l’abast de tothom i perquè el desgast personal que implica a l’hora de combinar les responsabilitats laborals amb les domèstiques ens acaba esgotant més del compte.

Així doncs, les polèmiques de cada any, estan servides:

Per una banda, hi ha encara algunes famílies que creuen que la situació s’arreglaria “si els mestres no tinguessin 3 mesos de vacances i les escoles obrissin les seves portes fins el 31 de juliol”. 

Primer, tot i que hi ha gent a qui li costa d’entendre,  els mestres no pleguen el 21de juny i no comencen el 15 de setembre a treballar. Segon, després de tot un curs acadèmic i en ple mes de juny,  els alumnes estan esgotats i el que menys els convé és estar tancats en una aula quatre setmanes més. I tercer, els mestres són mestres, no professionals del lleure.

Per altra banda hi ha famílies que, desbordades per la situació, entren en un bucle de difícil solució:

1.- Tant al llarg del curs com a ple juliol, es veuen obligats a que els seus fills portin un horari similar al dels adults, carregant-los d’activitats extraescolars i d’una hiperactivitat contínua.

2.- Es senten culpables i posteriorment s’obliguen a compensar aquesta manca de temps omplint l’oci familiar d’activitats espectaculars, divertides i memorables que, en molts casos són inadequades o excessives.

Al final, aquest despropòsit és real i ens desborda a tots; però en realitat, ningú n’és el culpable directe. No podem culpar als nens d’acostumar-se a allò que els oferim. No podem culpar als pares per mirar d’oferir-lis tot allò que en el seu dia ells no van tenir i per mirar de gestionar una situació que els ve imposada. I no podem culpar els mestres de les conseqüències de l’actual panorama laboral, social i educatiu.

Així doncs, cadascú haurà de gestionar la seva situació particular segons el marge de maniobra que tingui.

Els mestres hauran de complir amb els tràmits burocràtics que els demana l’administració i amb els diferents cursets de formació.

I les famílies hauran de fer mans i mànigues per adequar el temps lliure dels fills amb les possibilitats que els ofereixi la seva pròpia economia domèstica i la seva realitat puntual.

Ara bé, una cosa sí que caldria recordar: les vacances són també un temps fantàstic per seguir educant als nostres fills i filles des d’una altra vessant. No tinguem por de posar normes, de marcar límits, d’exigir responsabilitats. Les vacances són un temps per gaudir d’activitats que durant l’any no tenim ocasió de practicar. El sol, la calor, la platja, l’esport, els parcs aquàtics, els viatges, la laxitud horària, els gelats, els pica-pica a deshores…  Tot plegat fa que l’estiu sigui un temps especialment esperat i desitjat perquè a priori ens proporciona diversió sense estar pendents de les obligacions acadèmiques i laborals que tenim tot l’any. Però això no hauria de donar carta blanca als nens perquè facin el que vulguin quan vulguin. Els adults també tenen dret a fer vacances i els nens també han d’entendre que de vegades, descansar significa no fer res en especial durant una estona. Han d’aprendre a no tenir sempre els dies completament programats. No els estem fent cap favor si només procurem que gaudeixin d’un estiu de luxe. No… L’estiu és de tots i ha d’haver-hi temps per tot.

Pares i mares del món: No us deixeu pressionar!!!!

El sistema en el que ens trobem immersos  ens porta a viure ràpid, a seguir uns horaris determinats i a viure de ple amb unes obligacions ineludibles. Poc podem fer, però és la nostra obligació explicar-lis als nostres fills i als nostres alumnes que tot i que  farem el possible per gaudir junts del nostre temps d’oci, aquest no sempre ha d’estar farcit d’activitat intensa perquè de fet, ensenyar a no fer res i saber-ho disfrutar  també és una tasca necessària que hauria de formar part d’alguns dels moments de les nostres vacances.

Així doncs, aquí teniu unes quantes propostes que podeu portar a terme si voleu que els vostres dies de vacances siguin menys asfixiants. Si sou contundents quan les plantegeu i deixeu ben clar des del principi que les vacances són de tots ,  ja veureu com us sorprendrà veure de què són capaços els vostres fills quan tenen clars els límits que han de respectar. De vosaltres depèn pactar i vosaltres sabreu fins on esteu disposats a arribar.

Si us serveix d’alguna cosa, aquí teniu algunes idees que us poden ajudar:

1.- No passa res si ens quedem a casa alguna tarda.

2.– Anar a passejar sense comprar res és possible.

3.- Passejar sense anar a un lloc en concret no hauria de ser missió impossible.

4.- Anar de compres i que ens acompanyin sense queixar-se durant l’estona que pactem, hauria de ser factible.

5.- El cotxe és un espai que compartim tots. La música que posem no ha de ser sempre la que ells triïn.

6.- Anar a un restaurant sense donar-lis el mòbil mentre esperem dóna lloc a tenir converses.

7.- Que es despertin pel matí i s’estiguin al llit llegint o jugant a un joc tranquil fins l’hora que pactem, hauria de ser possible.

8.- Anar al cinema, al teatre, a un museu o a un concert i saber que, en alguna ocasió potser no ens agradarà l’espectacle tant com pensàvem, tampoc hauria de ser un problema.

I així podem ampliar el llistat tant com creiem convenient, per tal que les vacances les puguem gaudir tots de la millor manera possible. Si no volem nens consentits, haurem d’ajudar-los a entendre que no són ells els qui marquen el tempo del temps d’oci familiar. O, com a mínim, que no marquen el tempo de TOT el temps d’oci familiar.

I com sempre, uns enllaços :

http://blog.infoempleo.com/a/los-paises-europeos-mejores-medidas-conciliacion/

  • RÀNKING DE LES EMPRESES AMB MILLOR CONCILIACIÓ LABORAL :

http://blog.worktel.com/10-empresas-mayor-flexibilidad-laboral/

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s