Des de fa uns anys i amb tot l’enrenou que ha suposat la innovació educativa, es parla de la importància de l’educació emocional com si no se n’hagués fet mai a les escoles. És cert que fa uns anys, les aules estaven molt més massificades i no es parlava de l’educació emocional com a tal; però la gestió de les emocions s’ha treballat sempre a totes les escoles del món amb més o menys encert, i és evident que els bons mestres SEMPRE han treballat l’àmbit emocional dels seus alumnes tant en la vigilància dels seus patis, com a les seves classes.

Últimament, però,  aquest tema ha guanyat molt protagonisme a les escoles i s’ha sistematitzat d’una manera que permet a mestres i alumnes abordar la gestió de les emocions a l’aula com si fos una matèria més a tractar. Això ha comportat un canvi real en la manera d’enfocar el creixement personal dels nostres alumnes. I el cas és que els nens i nenes d’avui en dia estan molt més acostumats que nosaltres a parlar de com es senten i a identificar quins sentiments provoquen en ells malestar o, pel contrari, quins els fan sentir bé.

No seré jo qui us doni cap lliçó d’educació emocional, donat que hi ha molts experts, molts llibres i molta informació fiable que podeu trobar a la xarxa, però us explicaré una activitat que podeu utilitzar per identificar, analitzar i comunicar les vostres emocions o conèixer les dels vostres fills o alumnes, si us interessa aprofundir en elles.

L’activitat consisteix, simplement, a fer balanç. A l’aula es pot fer balanç quan acaba el dia, quan acaba un projecte, quan acaba una setmana… I a casa podem fer el mateix quan ho considerem oportú.

A l’escola, per exemple, quan acabem un trimestre, fem balanç comentant vivències, anècdotes, aspectes que ens han sorprès, coses que hem après o el que ens ha costat més al llarg d’aquells tres mesos…

El cas és que quan analitzem les emocions que hem sentit, fem un llistat que escrivim a la pissarra. Sovint hi ha emocions que es repeteixen de forma reiterada, tot i que depenent de la franja d’edat dels alumnes, les emocions que apareixen de forma més freqüent poden variar considerablement.

El primer que podem observar, és que els alumnes de qualsevol edat, amb una estructura prèviament treballada,  saben explicar-te perfectament i  amb les seves pròpies  paraules el que qualsevol emoció els provoca.

Posem-ne alguns exemples:

Exemple1 :Doncs jo, recordo un dia que vaig sentir molta enveja, perquè li vas posar un Excel.lent a Menganita i a mi només em vas posar un Notable i vaig pensar que jo volia ser ella.”

Exemple 2:Doncs jo recordo el dia que una monitora em va castigar al menjador i jo no havia fet res;  Vaig sentir molta, molta ràbia. A sobre… Com que vaig contestar malament, encara em van renyar més.”

Aquests exemples són nomes alguns dels que surten en una conversa espontània a classe on tots assenteixen, corroboren o discrepen de manera natural , donat que aquestes qüestions s’aborden amb regularitat de forma sistemàtica al llarg del curs mitjançant curtmetratges, situacions reals, quaderns de treball, debats o escenificacions pautades.

Al final, però,  el rànking de les emocions en una aula de Primària sempre acaba resumint-se a aquest TOP 12 d’emocions:

    Carinyo, angoixa, ràbia, por, enveja, gelos, fàstic, “agòbio”, alegria, vergonya, sorpresa, tristor.

Sense ànim de voler demostrar res, podem observar algunes coses significatives en aquest treball d’aula:

1.- Les emocions que surten amb més freqüència canvien força depenent de les edats  dels interlocutors:

  • Als 8,9,10 anys, i en la majoria de casos, les emocions més repetides són: Alegria, ràbia, por, sorpresa, enveja o gelos (en diferent ordre depenent de l’alumne en qüestió)
  • En canvi, als 11, 12, 13 i 14 anys, el rànking canvia significativament i predominen: la vergonya , “l’agòbio”, l’alegria, la tristesa, la por i l’ enveja…

2.- És molt significatiu veure com el sentiment de “sorpresa” va desapareixent amb els anys.

3.- És curiós veure com la “vergonya” va guanyant terreny amb el temps (la inseguretat a l’adolescència juga molt males passades, ja se sap)

4.- També podem constatar que la “ràbia” es va dominant amb el pas dels anys, perquè a mida que els alumnes creixen, van aprenent a gestionar-la.

5.- La “por”, en canvi,  es manté inalterable, tot i que el seu origen és molt diferent en unes edats que en les altres (als 8,9, i 10 anys, els nens i nenes manifesten tenir por a la foscor o a quedar-se sols. En canvi, amb 13 i 14 anys, els alumnes manifesten tenir a por a que els amics els deixin de banda o a que no els facin prou cas).

6.- També és curiós veure com el sentiment de “fàstic” deixa de tenir pes a mida que ens fem grans. (Els alumnes de 7 i 8 anys anomenen sovint el fàstic referint-se a algun menjar, algun insecte o a veure sang, en canvi, els alumnes més grans pràcticament no el mencionen).

7.- I queda molt i molt clar, que l’enveja és un sentiment t universal que ens acompanya sovint en totes les edats.

En fi…  La llista individual de cadascú és digna de ser analitzada, i en els adults es modifica considerablement, perquè hi intervenen emocions noves com el plaer, la culpa, la confiança, la indignació o la impaciència; emocions que els nens pràcticament no anomenen…

L’aprenentatge que jo en trec de tot plegat és que no ens hem de deixar enlluernar quan ens parlen d’educació emocional, perquè segur que  d’una manera o d’una altra, els nostres pares i mestres també  ens van deixar el seu llegat;  el que sí és veritat, és que reflexionar sobre el que sentim i sobre com ens afecta i sobre tot, saber comunicar-ho, ens ha de facilitar les coses a la vida. Per tant, hem d’ajudar als nostres fills i als nostres alumnes a gestionar les seves emocions i a saber expressar-les.

I vosaltres… Sabríeu dir quines són les emocions que predominen en el vostre interior? I el que és més important… Sabeu comunicar-les?

Us animo que proveu d’esbrinar les vostres emocions més freqüents o les dels vostres fills, si en teniu, perquè ajuda molt a conèixer neguits , sentiments i la manera que tenim d’enfrontar-nos a les coses.

Com us deia, a la xarxa trobareu moltíssima informació sobre aquest tema tot i que jo no em veig en cor de fer una selecció d’unes pàgines en detriment d’altres. Tot i així, us adjunto un enllaç sobre les emocions predominants en les persones adultes que us permetrà fer el vostre propi rànking personal d’emocions.

I si teniu temps i ganes, aquí us deixo un parell de TEST que pretenen mesurar la intel·ligència emocional dels qui fan una entrevista de feina, la qual cosa pot resultar una mica enganyosa, la veritat, i cal prendre-se-la amb una certa reserva, però si més no, fa que et paris a reflexionar:

A veure què us surt!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s