De la mateixa manera que fa uns dies reflexionava sobre totes les coses que he après amb els anys, aquesta setmana em proposo fer un llistat de les coses que no acabo d’entendre, per molts anys que passin. Hi ha 4 punts que considero inadmissibles i penso que tots plegats hauríem de treballar per suprimir-los de l’entorn educatiu dels nostres fills i dels nostres alumnes, tot i que sóc conscient que els ímputs que rebem de la societat, de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació moltes vegades no acompanyen i no serveixen d’exemple:

  1.- Els fanatismes en general.

  2.- Els fanatismes esportius en particular.

  3.- La falta de respecte. 

  4.- Creure’s superior als altres.

Els quatre punts estan interelacionats inevitablement i per desgràcia, estan molt extesos. Si aconseguim educar als nens d’avui fugint de qualsevol mena d’extremisme ja sigui religiós, polític o esportiu, aconseguirem que els adults de demà vegin en la tolerància i el respecte la manera natural d’actuar. I encara que de vegades sigui difícil i suposi lluitar contra corrent, no hem de deixar d’intentar-ho.

El llistat continua amb coses molt menys trascendents; però us les exposo perquè tampoc les acabo d’entendre, tot i que en aquests casos les respecto molt, perquè no deixen de ser postures i actituds de les persones davant situacions determinades de la vida, que no condicionen tant la dels altres i, per tant, no són qüestionables:

  5.- L’obessió per la imatge. Entenc que la imatge que projectem és important i condiciona l’opinió que els altres tenen de nosaltres; però sovint ens converteix en esclaus de forma innecessària i em preocupa veure com els nens d’avui creixen pendents de semblar-se a determinats patrons que els condicionen molt.

  6.- La frase: ” Per presumir s’ha de patir”.  De veritat és necessari?

  7.- Els “tatos” (tatuatges).  Perquè tot i que alguns em semblen molt estètics, trobo molt agosarada aquesta necessitat de deixar emprenta sobre el cos sense saber si el que hi expresses t’agradarà d’igual manera passats uns anys.

  8.- Les maratons. Perquè tot i que admiro profundament l’esforç i la disciplina que hi ha al darrere, em costa molt entendre el patiment que comporten.  Ja sé, ja sé… Diuen que són un repte i a la vista està que cada vegada són més multitudinàries i sembla que generen addicció; però què voleu que us digui, m’esgoto només d’imaginar-me a mi mateixa intentant-ho.

  9.- El postureo. O la necessitat de donar a entendre als altres com n’és d’interessant la nostra feina, els viatges que fem o la nostra vida en general.

10.- La gent que opina de tot encara que ningú li pregunti posant com a excusa que els agrada anar sempre amb la veritat per davant (???????)

I podria seguir amb un munt de coses més que ni entenc, ni tinc massa ganes d’entendre; però estic segura que cadascú té el seu propi llistat i està bé que sigui així; perquè ni tots som iguals ni tenim per què veure les coses d’igual manera. I al final, la diversitat és sana i ens acaba enriquint a tots.

Per entendre millor el que us comento en el punt número 5 i el tema de com ens condiciona la imatge, us adjunto un enllaç molt il·lustratiu que mostra la reacció d’uns nens davant una campanya fotogràfica d’unes marques de moda molt conegudes i dels models que hi apareixen. Ells, com jo, tampoc entenen massa les coses que hi veuen. Entre tots hauríem de lluitar per intentar evitar que dintre d’un anys, aquests mateixos nens i nenes  vulguin imitar a aquests models que ara no entenen.

Anuncis

2 thoughts on “Coses que no acabo d’entendre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s