Els nens i les nens de totes les edats, a la matèria de Coneixement del Medi (o Science) cada any aprenen i amplien la informació sobre els 5 sentits que tots vam estudiar de petits: la vista, l’oïda, el gust, l’olfacte i el tacte. És un tema que acadèmicament els aporta molts coneixements i que els ajuda a comprendre la importància de tot allò que percebem al nostre voltant. Com a mare i com a mestra crec que és molt important incidir constantment en aquest tema, tant a l’escola com a casa; perquè educar l’observació és imprescindible i ajuda als nens a:

  • Ser conscients de la realitat que els envolta.
  • No centrar-se tant en ells mateixos, perquè la tendència a creure’s el melic del món cada vegada resulta més preocupant.

Per tant, amb l’estudi  dels 5 sentits, aconseguim que els nostres fills i alumnes aprenguin a ser conscients de:

  • La importància que té cada sentit i cadascun dels seus òrgans.
  • La importància de tenir-ne cura amb bons hàbits.
  • La importància de saber exercitar-los amb exercicis específics.
  • Valorar i agrair el fet de disposar dels 5 sentits.
  • Ser conscients de les dificultats amb què es troben les persones que tenen alguna discapacitat (auditiva, visual, olfactiva) i conèixer les institucions i persones que les ajuden (l’ONCE, el CREDA, els oftalmòlegs, els otorrinos…)

Aprendre i recordar això al llarg de la infància i de l’adolescència els fa ser conscients del seu entorn, de la seva realitat i de la dels altres, la qual cosa els ajuda, sens dubte, a ser millors persones.

Doncs bé, inspirada pel mestre entre els mestres (en Carles Capdevila),  i després d’haver assistit a una de les seves xerrades, els explico als meus alumnes que conèixer i cuidar la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte, no és suficient. Els explico que hi ha 5 sentits més que han de conèixer i potenciar per tal de gestionar millor les coses i aconseguir ser més feliços a la vida i fer més feliços als altres. A saber:

1.- El sentit comú. O el fet d’aplicar la lògica davant situacions quotidianes quan no sabem què fer o com actuar.

2.- El sentit del ridícul. O el fet de saber parar quan fem alguna cosa que desentona exageradament en l’entorn on ens trobem.

3.- El sentit de l’humor. O el fet de saber encaixar determinades situacions amb esportivitat i una certa ironia.

 4.- El sentit moral. O saber analitzar el que està bé i el que no ho està tant, perquè és important que els més petits se n’adonin que la honestedat és el que s’espera d’ells.

5.- El sentit del deure. O actuar assumint les nostres responsabilitats a la vida.

Il·lustrar-ho amb exemples resulta molt aclaridor:

Com podem reaccionar quan algú se’ns cola a la fila?  Amb sentit de l’humor.                         

Com podem reaccionar quan tenim ganes de fer trampes?  Amb sentit moral.                         

Com evitar una enrabiada quan ens neguen allò que volem? Recordant el sentit de ridícul. 

Què podem fer davant d’un dubte? Pensar i actuar amb sentit comú.                                        

Per què hem de fer cas a la primera quan ens diuen alguna cosa? Pel sentit del deure.

Arribats a aquest punt, si feu un exercici d’autocrítica, probablement sortireu malparats… Perquè clar, explicat així sobre el paper queda molt bé i molt fàcil de dir, però aplicar aquests sentits a la nostra rutina diària no resulta pas tasca senzilla. Només cal imaginar situacions quotidianes (laborals, familiars i personals…) en les que perdem els nervis, actuem precipitadament o acabem fent un ridícul espantós (que afortunadament, sabem dissimular per l’experiència que ens aporten els anys).

Veient com responen de bé els alumnes que tinc cada any i com són capaços de modificar actituds davant situacions diàries, m’he adonat de l’obvietat… El problema no està en els nostres fills ni en els nostres alumnes. El problema està en els adults. En els adults que s’estomaquen quan veuen un partit de futbol dels seus fills; en els que menteixen quan diuen l’edat del seu nen a l’autobús per tal d’evitar pagar, o en els que ometen el seu sentit moral i del deure, defraudant, mentint, prevaricant…

Què us he d’explicar que no veieu cada dia en qualsevol telenotícies!

Quan el Carles Capedevila desenvolupa la seva xerrada, parla de com els adults hauríem d’aprendre a gestionar aquests 5 sentits quan eduquem criatures, per tal de ser un bon exemple pels nens que han de ser els adults del demà. Ell ho explica amb moltíssima més gràcia que jo i ens fa adonar de com de vegades ens entestem en complicar-nos la vida, quan sempre hi ha una forma més senzilla d’afrontar les coses.

Hi ha una frase de la xerrada que és molt gràfica:

“De vegades no utilitzem els 5 sentits com caldria i ens enfadem amb els nens simplement perquè es comporten com a nens. Per educar-los només necessiten un adult relativament feliç i responsable que els digui SI o NO amb una certa contundència i rapidesa.”

Si un dia teniu una estona, podeu consultar el seu blog que trobareu a l’apartat de GENT QUE SUMA o donar un cop d’ull a l’enllaç que us adjunto. Té una durada de 28’, però val molt la pena. Escoltar al mestre sempre és una bona manera de reflexionar, perquè planteja moments que segur que tots heu viscut en la vostra vida quotidiana i que potser no sempre heu sabut gestionar amb prou elegància.

  • PONENCIA DE CARLES CAPDEVILA A GESTIONANDO HIJOS: 28’

   https://www.youtube.com/watch?v=dd_z-pnGKaU&t=1278s

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s