No sóc massa partidària dels càstigs… Ni com a mare, ni com a mestra, perquè entenc que en tots els àmbits de la vida, tothom s’equivoca amb una certa freqüència  i de vegades, cal l’assaig i l’error per arribar a actuar correctament davant determinades situacions. En canvi sóc molt partidària de les normatives, com a mare i com a mestra, perquè també entenc que cal complir determinades normes pel bé de la convivència i, si ens les saltem, caldrà assumir les conseqüències (que no necessàriament els càstigs) que el nostre incompliment comporti.

És evident que a les cases, les normes les han de marcar els pares i a poder ser, de mutu acord, per tal d’evitar desgavells innecessaris. Com tothom sap, cada casa és un món,  i cadascú ha de trobar la manera de fer que millor s’ajusti a la seva realitat i als seu valors i prioritats. No hi ha un manual d’ús infalible i jutjar com fan de pares els altres, és un terreny relliscós en el que ningú hauria d’entrar; perquè us ben asseguro que, pel que he pogut observar, tothom fa el que pot el millor que sap, la qual cosa no sempre resulta senzilla.

Per altra banda, les normes a les escoles també han d’estar ben delimitades. L’engranatge que comporta un adequat funcionament escolar és molt més complicat del que la gent imagina i per aquesta raó cal que la normativa sigui clara i concisa i ben coneguda per tota la comunitat educativa. Jutjar aquestes normatives tampoc hauria de ser esport nacional, perquè normalment totes les normes tenen una raó de ser i les escoles ja es preocupen de revisar-les de forma periòdica per tal d’estar actualitzades.

Crec doncs, que ensenyar als nens a ser conscients que les normes estan per complir-se i que el seu incompliment genera conseqüències, és una tasca que cal començar el més aviat possible. Tant a casa, com a les escoles.

A més, tohom sap que les normes i els límits comporten ordre i l’ordre dóna seguretat. Tant als fills quan són petits, com quan són adolescents. La llàstima és que, de vegades, hi ha adults que no prediquen amb l’exemple i es salten les normes establertes davant dels nens,  mostrant fins i tot una actitud orgullosa i un sentiment de creure’s més llest que la resta quan això passa.  Són actituds que resten i que perjudiquen; però amb les que s’ha de comptar sempre, perquè per desgràcia, formen part de la realitat del nostre dia a dia, i si no, mireu qualsevol telenotícies, llegiu qualsevol diari o doneu un cop d’ull a qualsevol programa televisiu d’aquests que tenen tanta audiència,  i veureu de seguida a què em refereixo.

Pel que respecta a l’hora d’aplicar conseqüències quan una norma s’incompleix,  el ventall d’opcions pot ser molt variat i caldrà tenir en compte diversos factors. Potser alguna vegada només caldrà parar i reflexionar amb la criatura o l’adolescent sobre allò que ha succeït.

Però sens dubte, altres vegades caldrà anar més enllà i haurem de mirar de reparar en la mesura del possible el que no hem fet correctament (bé per oblit, o bé de forma deliberada).

En qualsevol dels casos, disculpar-nos davant dels altres i demanar perdó quan hem incomplert alguna norma és indispensable;  però cal deixar molt clar a tothom que les disculpes no sempre són suficients si no van acompanyades d’un intent de rectificació, especialment si amb l’incompliment, hem ofès o perjudicat a algú.

Totes aquestes qüestions són aspectes educatius que de forma periòdica generen debat. Antigament i en determinats àmbits escolars rígids i inflexibles les normatives eren molt estrictes i els càstigs severs. Després, per la coneguda llei del pèndul, va haver-hi una fase de modernitat i de llibertats que permetia un comportament a les cases i a les aules molt més flexible.

Com tot, en el terme mig probablement està la mesura correcta de les coses. Trobar-lo no serà senzill i dependrà del nostre bon saber fer. El sentit comú hauria de ser, un cop més, el nostre guia; però està clar que fins ara, no hem triomfat massa, perquè seguim tenint adults que es colen, que defrauden, que es passen de llestos, que no deixen baixar abans de pujar o que fan trampes quan participen en una competició esportiva, per posar només uns exemples. Si un dia aconseguíssim que els nostres alumnes fossin adults que respectessin les normes, el món seria millor, sense cap mena de dubte.

Si sou mestres i voleu aprofundir sobre com aconseguir que els alumnes respectin millor les normatives a l’aula, trobareu un post molt interessant en el blog de Santiago Moll: (http://justificaturespuesta.com/prohibir-despierta-el-deseo-como-evitar-la-palabra-no-al-dar-una-norma-en-clase/)  En ell s’exposa com redactar normes sense utilitzar la paraula NO ni la paraula PROHIBICIÓ.

Si sou pares, podeu consultar els següents enllaços. Potser no estareu d’acord amb la totalitat dels continguts que s’hi exposen; però si més no, us poden orientar en algun moment determinat, us poden fer reflexionar o us poden guiar una mica en l’intent d’educar el millor possible als vostres fills i filles:

I si sou adults i veieu que en el seu moment ningú us va posar prou límits, i sou d’aquests que us agrada saltar-vos les normes i us en sentiu orgullosos, penseu que no és massa tard per autoregular-vos vosaltres mateixos. Només cal posar-hi seny.

Ah! I molta sort en l’intent de posar límits, perquè tot i que val molt la pena posar-ho en pràctica, veureu que no és tasca fàcil. Requereix de molta constància i molta paciència, coses difícils d’aconseguir amb el ritme de vida actual que portem… I no és per desanimar-vos, però desgasta una barbaritat, ja us ho dic ara.   😉

Advertisements

6 thoughts on “Normatives i conseqüències a casa i a l’aula

  1. Bones reflexions, especialment per als pares que de vegades no sabem ben bé com hem d’educar sense por a equivocar-nos, bon blog i felicitats per la feina.

    M'agrada

    1. Gràcies pel comentari, Jordi! I no t’amoïnis gens, ens equivoquem tots i ho fem sovint; però és que realment tot plegat no és fàcil. Segur que amb nosaltres també es deurien equivocar algunes vegades i no hem sortit tan malament… 😉

      M'agrada

  2. Un escrit excel.lent on no has passat per alt cap aspecte rellevant sobre el tema.Comparteixo que cal practicar amb l’exemple per tal de poder raonar qualsevol qüestió que afecti al bon ús de la normativa i convivència.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s