Recordo que quan estudiava BUP (jo sóc antiga), tenia una profe que ens va fer viure la literatura en particular i el funcionament de la llengua en general d’una manera molt intensa. Ens feia pensar. Pensar en el contingut d’allò que llegíem i en el poder de la paraula.

Ens parlava de la riquesa del llenguatge i ens animava a buscar sempre la paraula més adient per transmetre el que pensàvem. Deia que els matisos eren importants. “No es lo mismo estar aburrido que estar hastiado”, “hay que hablar con propiedad”, repetia, una classe rera una altra. I tenia raó… Certament no és el mateix estar, que sentir-se content, per exemple. Ni voler una cosa és el mateix que desitjar-la. “Tenéis que desterrar de vuestro vocabulario las palabras imprecisas como cosa, o vigilar  el uso de verbos como hacer, poner o tener, puesto que los utilizamos constantemente. Debéis encontrar la palabra más apropiada para cada ocasión”

Deia que la lectura ens oferia un munt de riquesa lingüística que el cervell anava acumulant en forma de vocabulari passiu, per si el necessitàvem en alguna ocasió. I que a la vida, a mida que creixíem, havíem de convertir-lo en actiu per tal de mostrar precisió lèxica quan parlàvem i fer-nos entendre davant de qualsevol interlocutor. “Saber expresarse es esencial”, deia. “Saber transmitir lo que sentimos y lo que pensamos en cada momento evita malos entendidos y ahorra un montón de tiempo. No esperéis que los demás adivinen o intuyan lo que queréis, lo que pensáis o lo que sentís. Expresadlo. Siempre con respeto y de la forma más concisa que podáis.”

Deia que el món dels sinònims era fascinant i que no existien els sinònims totals, perquè el significat d’una paraula rarament era exactament igual a una altra.

Jo sempre els dic als meus alumnes que la paraula segurament és una de les armes més poderoses que tenim.

La paraula i, com a conseqüència,  el diàleg.

Els explico que tot i que dir i parlar tenen significats semblants, és bo saber diferenciar els seus usos, de la mateixa manera que és important el matís diferenciador que hi ha entre una esquerda (que implica fractura i trencament) i una escletxa (que implica llum i esperança).

Qualsevol persona amb dos dits de front reconeix que el diàleg és el camí per resoldre els conflictes. Si aconseguim tenir un bon ús de la paraula, problablement la nostra capacitat de diàleg serà molt més entenedora.

El foment de la lectura i els jocs lingüístics a l’aula ajuden a enriquir el lèxic. Per tant, si ensenyem als nostres alumnes a millorar el seu vocabulari per fer-se entendre  i a mirar d’entendre el que els altres ens transmeten en qualsevol situació de la vida, potser aconseguirem adults més empàtics, la qual cosa és imprescindible per mirar de millorar el món que ens envolta, que bona falta ens fa a tots.

Si sou mestres i voleu jugar amb el llenguatge amb els vostres alumnes, trobareu uns enllaços interessant a la pàgina de recursos educatius. Si no sou mestres, però voleu jugar en família o amb els vostres amics, també podeu clicar l’enllaç. Ho passareu bé i a mida que aneu practicant us sorprendrà veure com la vostra fluïdesa lingüística millora amb la pràctica.

Advertisements

12 thoughts on “Esquerdes i escletxes o la riquesa del llenguatge

  1. Doncs ara que ho dius…M,has fet dubtar.
    No se si el que tinc a la meva classe, és una esquerda o… una escletxa!
    Enhorabona de nou per aquesta reflexió!

    M'agrada

  2. Doncs sí, crec que ser precís és important. Potser ser massa exactes ens farà antipàtics, però… resulta que som els amos de les nostres paraules, no de les interpretacions que se’n puguin fer. D’aquí la importància de quedar bé… al menys amb nosaltres mateixos.
    Ah! M’agrada això que escrius. Sembla que aquest “profe” de qui parles era una mica “relamido”, o que parlava amb molt de “empaque”. No sé. Un petó, Eva.

    M'agrada

  3. Bona mestra, jo també l’hagués estimat i, si fos la mestra que vas tenir, em sentiria molt gratificada per la teva tasca. Al principi va ser el verb… i al final, també.
    Petons i fins aviat, espero

    M'agrada

  4. Comparteixo amb tu que la paraula és l´arma més poderosa que tenim.
    Un bon article Eva i preciós el record de la teva mestra (ha deixat petjada!), enveja sana com a professional de la paraula!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s